La neuràlgia com a animal de companyia
L’avantatge que et faci molt mal el cap és que només et fa mal el cap perquè no pots atendre altra cosa que no sigui aquest dolor. Quan aconsegueixes treure-te’l, et comença a fer mal el món. I no sap un què és pitjor, si el mal de cap o el mal del món. Això és el que penso mentre esmorzo un dimecres qualsevol que m’he aixecat sense la migranya habitual. Mentre unto la mantega al pa de motlle, escolto la ràdio, on parlen de la pobra Cuba, ara sense llum i assolada per un huracà, i de la pobra Ucraïna, i de la pobra Palestina i fins i tot de la pobra Espanya, on han desaparegut els problemes col·lectius perquè la presidenta de la Comunitat de Madrid té un problema personal. Quan a la presidenta de la Comunitat de Madrid li fa mal el cap, els madrilenys ens oblidem de les complicacions pròpies de les llistes d’espera hospitalàries. Quan li fa mal al president del Govern, els espanyols deixem de prestar atenció al preu dels lloguers, que continua pujant com la barra de mercuri davant la febre. ¿Quants nens deixaran d’anar aquest matí a l’escola per la febre? No sé per què m’han passat pel cap els nens amb febre, potser perquè avui m’hauria agradat ser nen i tenir febre, no molta, només la precisa per quedar-me a casa.
Per si no fos prou, he somiat molt aquesta nit. Els somnis, amb independència d’on transcorri l’acció, amb independència de l’argument, tenen sempre un to una mica fosc. Al despertar m’han vingut a la memòria uns versicles d’un salm de la Bíblia, que diuen si fa no així: "Tot i que camini a la vall d’ombra de la mort, no temeré cap mal perquè tu seràs amb mi". L’escenari dels somnis té una mica de "vall de la mort". De fet, se somia en blanc i negre. Els somnis recorden la llacuna Estígia. Somiem per passar a l’altre costat, no sabem si a l’altre costat de la vida o a l’altre costat dels dimecres.
Significa que gairebé he trobat a faltar la neuràlgia que acostuma a acompanyar-me al despertar. No s’ho perdin: la neuràlgia com a animal de companyia. La neuràlgia com un gos que et mira demanant-te que el treguis a passejar. M’agrada treure a passejar la neuràlgia, però avui no hi és. Mala cosa.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
