¿I un campionat del món de cúrling?

Un destacat empresari d’Alacant m’ensenyava aquesta setmana una foto amb un empresari ilerdenc dissabte passat a Barcelona, veient des d’un vaixell la final de la Copa Amèrica de vela. Els que van tenir la fortuna d’acostar-se al camp de regates m’imagino que van percebre l’esdeveniment d’una manera molt diferent dels que el vam veure aquell dia (la manca de vent va retardar tres quarts d’hora l’inici de la prova ) des de l’escullera de Poblenou. A la llunyania, dues veles gegants que es movien damunt del mar i un munt de barques al voltant. Calia estar atent als comentaris de la megafonia per entendre què passava. Al costat nostre –anava acompanyat dels meus tres fills, que em miraven atònits a l’espera que els digués "anem a dinar"- hi havia espectadors que, segur, s’ho passaven d’allò més bé amb els seus prismàtics i megacàmeres de fotos.

Després d’haver fet l’esforç d’entendre aquesta peculiar competició esportiva, confesso que el cúrling, un dels esports més curiosos dels Jocs Olímpics d’hivern, em sembla més emocionant i senzill de seguir. Tret dels que recordaven en la memòria la celebració de la Copa Amèrica a València, la rellevància de la que se’ns va vendre com la tercera competició del món més seguida, darrere dels Jocs Olímpics i el Mundial de Futbol, era mínima entre la majoria de la població. Si, desgraciadament, practicar vela encara es veu (és fals) com un esport elitista, l’observació d’aquests bòlids marítims només servia per generar més estupefacció.

Que la Copa Amèrica és un negoci per al guanyador, l’equip de Nova Zelanda, i el seu CEO, Grant Dalton, és indiscutible. Ja s’ho farà com vulgui continuar amb la seva estratègia per popularitzar encara més el seu esdeveniment, ja sigui migrant de nou a València o anant-se’n a algun dels riquíssims països del golf Pèrsic. Dir, com ha comentat Dalton, que Barcelona no té "espais d’infraestructures disponibles" per ampliar-la a més equips per créixer és una mala excusa, per molts elogis de cara a la galeria que hagi fet. Bon vent.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Imaginem que aviat sortiran informes econòmics mostrant l’impacte econòmic de la copa a la ciutat i justificant-ne de lluny el cost (45 milions més IVA). Imagino que tant l’Ajuntament de Barcelona com les empreses que s’han involucrat en la celebració de la regata (des de l’imperi de luxe francès, gran patrocinador, LVMH, fins al grup Puig, que va encapçalar el patrocini de la regata femenina) han utilitzat la copa per generar inversions, relacions i vendes. Cal cuidar la marca i la imatge.

A l’espera de les conseqüències econòmiques de la copa, val més reflexionar en quins esdeveniments esportius seriosos i reconeguts per la majoria vol ser líder Barcelona. Cal obrir el debat, tot i que sigui per pensar de nou en els Jocs Olímpics d’hivern i l’amè cúrling.