Els altres Errejón
Surtin més noms o no, és igual, perquè els sabem en privat. D’altres que les víctimes ens demanen no dir, però adverteixen per protegir-nos
Íñigo Errejón. /
Alguns van amb por i espantats perquè les dones parlen. I és clar, no sigui cas que a algun l’esquitxi. Vist el panorama, sis punts a partir del cas Errejón.
1. Recordo un fil del jutge Joaquim Bosch. Parlava que la presumpció d’innocència opera en l’àmbit judicial penal. Que les dones poden compartir testimonis anònims (diferents d’una denúncia) per provocar un debat o un retret social. I davant els que diuen que estan desemparats amb linxaments gratuïts, el jutge recorda que l’afectat, si considera vulnerat el seu honor, pot denunciar per calúmnies o injúries. El tema és que, quan elles parlen, poques denúncies van de tornada. No parlen per fastiguejar, sinó per necessitat per sobreviure i reparar.
2. No colen les excuses de la salut mental, ni les drogues ni l’addicció al sexe. No estigmatitzem els que sí que tinguin malalties mentals. I no ens creurem el conte que un "no sé què" incontrolable que s’apodera de vosaltres. Tot per no reconèixer que sou masclistes i, de vegades, acabeu com agressors. No us eximeix de la vostra responsabilitat. Esteu sans i sabeu el que heu fet.
3. El llenguatge importa. Anomenem la realitat pel seu nom, que amb tants eufemismes acabeu com el del "nucli irradiador". No són homes que lliguen ni faldillers, són bavosos i assetjadors. No són aliats, són aprofitats i enemics. No són monstres, són homes normals. No són tòxics, són masclistes.
4. Sí, pots haver sigut de l’esquerra intel·lectual, que saber teoria no treu ser agressor. Però, és clar, la pràctica i reconèixer el contrari del que pregoneu, ho porteu pitjor. D’intel·lectuals n’hi ha a dreta i esquerra, els mateixos que heu callat les vostres companyes de camí, marcant-nos l’agenda (la que us interessava, prostitutes, porno...), i pontificant de feminisme. Cal tenir...
5. Ni allò de boges, ni exagerades, ni feminazis, ni res. No funcionen les vostres campanyes de desprestigiar les feministes i menys les víctimes. De l’altra, quina vergonya les que treuen el manual de la víctima correcta, les que diuen que una dona ha d’actuar davant un abús. Menys lliçons i més suport.
Notícies relacionades6. Els de la dreta, no llanceu coets abans de temps. Que des de Carlos Flores a Vox a la soledat de Nevenka en el PP no esteu per fer classe de feminisme. Ningú, ni ninguna, que encara recordem Cayetana Álvarez de Toledo burlant-se del consentiment, amb: "¿Vostès van dient sí sí sí fins al final?". Menys hipocresia.
Ja està el nom d’Iñigo Errejón. És la punta de l’iceberg. Surtin més noms o no, és igual, perquè els sabem en privat. D’altres que les víctimes ens demanen no dir, però adverteixen per protegir-nos. O, si els passa alguna cosa, que parlem per elles. És normal que estigueu nerviosos perquè parlem entre nosaltres. Vosaltres ho sabeu, però l’ego i sentir-vos impunes us pot. Gairebé millor que, en aquest tema Errejón, us modereu una mica, no sigui que més aviat que tard la pròxima notícia porti el vostre nom.