Les moltes formes de la democràcia

En bona part del món vivim envoltats de democràcies, algunes prou sòlides, altres plenes d’esquerdes i fins i tot alguna que és més un exercici de trompe-l’oeil que no pas un veritable govern del poble. Els cicles electorals desincronitzats de tots aquests països fan que, periòdicament, sentim que s’acosten votacions a un lloc o un altre. No és estrany, perquè s’ha calculat que només aquest any hauran estat cridats a les urnes uns 4.000 milions de persones arreu del planeta. Sense anar més lluny, els ciutadans dels Estats Units tenen la seva pròxima cita amb les paperetes d’aquí unes setmanes, un acte aparentment simple però que tindrà reverberacions profundes més enllà de les seves fronteres, per això tots n’estem pendents.

Però, malgrat que s’amaguen rere la mateixa etiqueta, els sistemes democràtics poden tenir estructures molt diferents, i això distorsiona l’aplicació dels principis bàsics del concepte d’una manera a vegades preocupant. No és el mateix, per exemple, una representació proporcional al nombre de vots, típica de molts països europeus, que la recompensa a la majoria del winner takes all dels anglosaxons, on només es dona poder polític a qui guanya en un territori determinat.

En un reportatge publicat a la revista Nature aquest mes, es repassaven les recerques que estan en marxa per determinar quin dels formats actuals de la democràcia és més just. Tots tenen avantatges i inconvenients, però les estadístiques diuen que la població està més satisfeta amb la seva democràcia i sol participar més als països on la representació és proporcional. Aquesta és la forma que més governs usen, però, curiosament, països amb molts habitants (com l’Índia, els Estats Units, el Pakistan o Nigèria) fan servir la de la majoria que s’ho queda tot; per tant, globalment hi ha més ciutadans obligats a votar amb aquest sistema. Això afavoreix el bipartidisme (forçant el vot útil als partits grans) i, segons un estudi recent, les dretes (la classe mitjana prefereix alinear-se amb els conservadors, si ha d’escollir només entre dues opcions). Tots dos models, per desgràcia, són vulnerables als extremistes.

Un dels principals enemics que actualment té qualsevol forma de democràcia és la desinformació, que campa lliurement per tots els racons gràcies a l’efecte amplificador d’internet. És difícil prendre una decisió informada, necessària per mantenir les regles del joc, si partim del fet que cada cop costa més diferenciar les veritats de les mentides. Per si no hi havia prou reptes, darrerament han proliferat els deepfakes fets amb IA, que escampen imatges creïbles de fets poc probables, cosa que fa que aquells més predisposats caiguin en la trampa. Encara no hi ha dades que indiquin amb quina freqüència són compartides aquestes notícies falses a les xarxes i quin impacte real tenen en l’opinió dels votants, però la impressió és que hem donat una capsa de llumins a un nen que està jugant prop d’una benzinera. Alguns experts creuen que aquesta percepció és exagerada, altres que l’amenaça és molt real. Quan els qui ho estudien publiquin les seves anàlisis, potser tindrem un motiu per treballar en un pla b.

Versió 2.0

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Hem dipositat les esperances de tenir una societat civilitzada i justa en aquest sistema polític que té les arrels en la Grècia clàssica, malgrat que en els seus formats actuals s’assembla poc al que Clístenes va posar en marxa a Atenes el segle VI aC. Potser ens hauríem de preguntar si no ens cal una versió 2.0 més d’acord amb els coneixements sobre l’ésser humà i la tecnologia que tenim actualment. Tal com resa la dita, famosament citada per Churchill en un discurs del 1947, la democràcia és la pitjor forma de govern, exceptuant les altres que s’han provat. Tots aquests anys després, segueix sent certa, però això no vol dir que no n’hi hagi alguna encara per definir que, finalment, li pugui passar la mà per la cara.

La democràcia ha pres moltes formes, però potser la més justa encara està per definir. Remodelar el sistema vigent i que sigui alguna cosa més significativa que una operació de maquillatge per fer allò tan lampedusià de canviar-ho tot per no canviar res requeriria un esforç i una visió que potser no són possibles en aquesta conjuntura actual, però tard o d’hora ens hi haurem de posar si volem avançar cap a un futur millor.