A veure qui mana més
Per a Putin, el conciliàbul dels BRICS ha sigut una sessió d’hidromassatge per alleujar uns instants l’aïllament que li infligeix la seva incursió a Ucraïna
Va acabar la trobada dels països BRICS a Rússia prorrogant-li la butlla a Vladímir Putin però sense aclamació fiable. Així és com funciona la multipolaritat, posant espelmes a totes les capelles. El cas del turc Erdogan és exemplar: Turquia és membre de l’OTAN i alhora coqueteja amb el règim rus tal vegada perquè alguna cosa vol de la Unió Europea que ha postergat "sine die" la petició d’ingrés. Allà teníem Erdogan, a la vorera del Volga, abraçant-se a Putin mentre Turquia assisteix militarment Ucraïna.
També hi han assistit l’Índia i la Xina, després de les seves escaramusses de frontera. Hi van acudir l’Iran i l’Aràbia Saudita, grans enemics en el tauler de l’Orient Mitjà. Egipte i Etiòpia tampoc practiquen l’amistat. La Xina segueix en el pont de comandament perquè els BRICS són alguna cosa molt semblant al seu pati posterior.
Per a Putin, el conciliàbul dels BRICS –45% de la població mundial; 28% de l’economia– ha estat una sessió d’hidromassatge per a alleujar per uns instants l’aïllament que li infligeix la seva incursió militar a Ucraïna. Li bastava amb això i seguir venent hidrocarburs a l’Índia i la Xina. De moment, té vigència l’ordre d’arrest del Tribunal Internacional de la Haia per l’agressió contra Ucraïna. L’escenificació BRICS serà un alleujament passatger per a Putin però no li assegura que un reelegit Donald Trump el deixi fer a pler.
A pocs dies de les eleccions presidencials als Estats Units, la possibilitat d’un empat endimoniat té en suspens el sistema global. Qui manarà en el món si les reclamacions sobre el recompte electoral als Estats-empat es dilaten fins a l’extenuació? A Washington, la interinitat de Joe Biden seria penosa, la Unió Europea no té prou hard power, les disponibilitats de l’OTAN estan bolcades a Ucraïna i, com era de preveure, les Nacions Unides han anat perdent capacitat d’arbitratge i segueixen sense perspectives d’una remodelació del Consell de Seguretat. El nou ordre mundial del qual parlem tant debades, segueix ara com ara en la línia de punts. L’únic emperador amb bona ratxa és el xinès Xi Jinping, però l’economia del seu imperi ha perdut to.
A fi d’esquivar les sancions econòmiques, fa temps que Putin li dona voltes a un mètode expeditiu de pagaments, una forma pròpia de pagaments internacionals. El propòsit és la desdolarització. Més enllà, la hipòtesi d’una moneda única entre els BRICS no té prou de consens. Els països BRICS són, en general, els més potents del que abans es deia Tercer Món i que ara denominem Sud Global. Els seus interessos són econòmics i no somien a forjar una aliança militar. Amb l’Iran, els Emirats Àrabs i l’Aràbia Saudita, els països BRICS aporten un 44% del cru.
Potser la pregunta adequada seria qui mana menys i no qui mana més. Mentrestant, tots s’espien entre si, siguin amics o enemics. Tal vegada acabi manant el més desconfiat, el més pacient i per a això sempre són útils les lliçons de Confuci.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
