La "nova etapa política" segons Junts

El congrés de Junts celebrat aquest cap de setmana a Calella ha acabat definitivament amb un equívoc. El partit ha passat a estar presidit per qui era i és, sense discussió, el seu líder i màxim referent. La fins ara presidenta del partit ha passat a ser relegada a una posició allunyada, ja no de les posicions des de les quals es prendran les decisions clau –aquest lloc ha sigut i continuarà sent Waterloo fins que s’aclareixi la situació processal de Carles Puigdemont–, sinó també de la gestió quotidiana, en mans del secretari general del partit, Jordi Turull. Sense cap indici de la bicefàlia a què en algun moment es va aspirar des de l’entorn de Laura Borràs i sense possibilitat que es reprodueixin episodis com el coqueteig amb una moció de censura contra Sánchez per la seva part que va ser immediatament qualificat de "fantasia" per Turull. Junts ha solidificat la seva cohesió interna, i ho fa entorn del veritable nucli de confiança de Puigdemont. I consuma una cosa que, des de la sentència contra Borràs per irregularitats personals que no tenen res a veure amb el procés era inevitable.

El congrés de Junts ha deixat, com no pot ser de cap altra manera, missatges aparentment contradictoris, que van de reivindicar d’una forma vaga la unilateralitat i el valor de la declaració d’independència a no prendre ni tan sols en consideració una esmena que reclamava la ruptura de la col·laboració amb el PSOE. Si es presta més atenció a les declaracions explícites que a la retòrica destinada a mantenir el caràcter "transversal" de Junts (des de les proclames destinades a no alienar els més irreductibles fins al manteniment a l’executiva de les veus més possibilistes) la conclusió és que Junts opta per tornar a la política útil (que no necessàriament còmoda per als seus interlocutors). I ho fa clarificant també la seva posició en matèries com immigració, fiscalitat, vivenda o seguretat amb les quals aspira a no deixar-se arrabassar la "centralitat" política per la no menys transversal aposta del Govern Illa, amb el primer i el segon partit del país declinant les seves propostes cap als dos flancs d’aquesta posició central. En el reconeixement d’estar en una "nova etapa política", que les referències a la independència unilateral queden com a referència d’un passat superat i només com a hipotètica amenaça de futur, el camí cap a acords com els pressupostaris queda obert. Tant amb la "tensió" per negociar-los o respondre a discrepàncies.

El congrés de Junts ha clarificat una situació formalment ambigua entre els lideratges reals i orgànics del partit i el perfil ideològic de la seva oferta. Però encara en queda una altra més per aclarir. La que deriva del fet que la figura de cap de l’oposició estigui vacant al Parlament al mateix temps que està clar que és Puigdemont qui l’exerceix. Per l’aritmètica electoral i per la voluntat explícita de situar-se en aquesta posició que va expressar en el discurs que va tancar ahir el conclave de Junts. El fet que la interpretació que ha fet de la llei d’amnistia el Tribunal Suprem impedeixi una tornada sense accidents a Catalunya és un obstacle per a la normalització de la vida política del país. Una decisió del Tribunal Constitucional, que té a les seves mans la decisió sobre la validesa de la llei i en definitiva sobre la seva aplicació, hauria d’aclarir, i sense dilacions innecessàries, la situació de Puigdemont en tots els sentits.