S’avançarà si el PSC compleix

Possiblement recordaran que, en la presentació per part de la direcció d’ERC del pacte assolit amb el PSC per tal que Salvador Illa esdevingués President, les bondats publicitades no casaven gaire amb el llenguatge corporal. Valgui com a causa el fet d’haver-hi qui no desitjava l’entesa o bé l’havia assumit més per por de provocar noves eleccions que no pas perquè la consideressin positiva. D’igual manera, en altres membres presents de la direcció, el sí responia a una convicció de la idoneïtat de l’estratègia basada en la dialèctica confrontació/col·laboració amb el socialisme català. En tot cas, uns i altres van ser capaços de dur a terme una excel·lent negociació amb el PSC en benefici tant de republicans com de socialistes, que, alhora, arribà en els minuts de pròrroga en haver d’incorporar imprescindiblement el plàcet del PSOE.

De la bona praxi d’Esquerra de dur a consulta decisions cabdals i dels més de vuit punts de diferència en favor del sí, en sorgí una assumpció consolidada dels acords, raó per la qual cap de les dues precandidatures més ben situades per guanyar el congrés d’Esquerra el 30-N no els qüestiona. A tot estirar, un dels candidats en l’acte de presentació de la seva candidatura esmentà un "si cal, si cal... farem caure governs". Un argument, tanmateix, condicionat a un hipotètic i no desitjat incompliment dels acords signats que, en cas de produir-se, ben segur també compartiria l’altre aspirant.

De totes totes, el gran repte polític per encarar per part d’ERC i el PSC radica a demostrar que l’acord d’investidura s’executarà tal com s’ha convingut, tant en temps com en continguts. S’espera, doncs, de les dues parts coratge davant de les dificultats i màxima responsabilitat donada la transcendència per al futur de l’èxit o el fracàs de l’empresa.

És a dir, abastar l’acompliment de l’extensa i diversa llista de tasques anunciades. Des de l’impuls al reconeixement de l’oficialitat de les seleccions nacionals catalanes a la creació de l’operadora per fer efectiu el traspàs de Rodalies, bo i passant per la prioritat del foment de l’habitatge protegit i tantes altres mesures d’urgència, algunes de les quals iniciades pel govern republicà o de nova planta socialista. I encara més: respectar els calendaris fixats per guanyar confiances recíproques i per compassar l’objectiu del finançament singular amb l’actual composició del Congrés dels Diputats. Una correlació de forces imprescindible per fer realitat la sobirania fiscal, més legislació estatal d’inspiració socialdemòcrata, pressupostos generals beneficiosos per a Catalunya, actuacions de pressió per a una aplicació efectiva de la llei d’amnistia i, tal vegada, explorar noves mesures de gràcia davant del sabotatge a què està sotmesa per part de la ultradreta judicial.

I un apartat que cal remarcar: la singular importància del compromís signat de constitució de la Convenció Nacional per a la Resolució del Conflicte Polític. Un òrgan parlamentari que presidirà ERC destinat, tot interpel·lant les forces polítiques, la societat civil organitzada i el conjunt de la ciutadania, a abordar la construcció d’una solució democràtica al conflicte existent entre Catalunya i l’Estat. Perquè conquerir un escenari de diàleg i negociació continua essent una empresa tant titànica com inacabada, malgrat haver-se superat l’immobilisme dels qui restaven atrinxerats en la idea que només es podia avançar si una de les dues parts renunciava a les seves exigències. Sortosament, avui, tan lluny queda la convocatòria anticipada d’eleccions de l’abril de 2019 en haver-se desdit el PSOE de la seva pròpia proposta d’incorporar la figura d’un relator neutral en el procés de negociació Catalunya-Estat, com superades estan les reticències republicanes a assumir que el diàleg també calia establir-lo entre catalans.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Per arribar-hi, ha estat imprescindible que l’esquerra, independentista i no independentista, hagi anat metabolitzant els encerts i els errors del procés i s’hagin anat desterrant els vetos creuats. Entendre que només ens en sortirem amb la implicació de cada una de les parts en el debat de les iniciatives proposades per la seva contrapart.

I en l’horitzó, una proposta final per a ser referendada pel poble. Objectiu plausible sempre que el PSC i el govern Illa no caiguin en el desinterès ni en el sectarisme partidista.