Meandres retòrics
Potser l’error és la presumpta supremacia moral de l’esquerra
Si em refio d’algú en el tema que ens ocupa (el cas Errejón i les seves conseqüències, diguem-ho d’entrada) és de la meva amiga Olga Merino. Fa poc, en un dels seus articles, parlava del "llenguatge abstrús i perifràstic" de l’exportaveu de Sumar. Té tota la raó del món. Em temo, però, que no és només Errejón qui l’ha fet servir, sinó que forma part del pòsit intel·lectual d’una determinada esquerra, entrenada a consciència per a les giragonses i els meandres retòrics. Aquest discurs, fet de frases amarades de buidor, es fonamenta en el que ella mateixa es pregunta poc després: "Potser l’error s’amaga precisament a pressuposar una presumpta supremacia moral de l’esquerra". La supremacia moral, marca de la casa, pràcticament exigeix un desenvolupament formal construït a base del circumloqui com a premissa.
Ho vam veure en la roda de premsa, presidida pel ministre Ernest Urtasun, en la qual Sumar demanava disculpes i assumia responsabilitats. "Avui som aquí", va dir, "per assumir responsabilitats perquè tenim uns protocols que han fallat". Després, just després, Amanda Andrades, responsable de feminismes a la formació, admetia implícitament que aquests protocols són inexistents, perquè proposava, com a mesura radical, "acabar el desenvolupament i posar en marxa amb la major celeritat els protocols de prevenció". No hi són o, si és que hi eren, com va advertir una periodista en les preguntes, només existien com a meandre retòric o com a circumloqui conceptual. Per no parlar d’una de les altres mesures, la del "programa formatiu sobre violències masclistes i violència sexual" que serà obligatori per a tots els dirigents.
¿De debò que els de Sumar han de fer aquests cursos? ¿No els tenien convalidats abans d’entrar al partit? La conducta d’Errejón és altament reprovable, però em temo que és més greu, políticament, la solemne vacuïtat de la roda de premsa, els equilibris inestables sobre la corda fluixa, l’exposició de la nuesa ideològica. Com escrivia Olga Merino, "la merda és transversal".
