Editorial
La bomba retardada de l’amiant
El cas de Badia del Vallès requereix una actuació excepcional. Però darrere esperen milers d’edificis
Un edificio de Badia del Vallès con placas de amianto. /
Badia del Vallès començarà el 2025 els treballs necessaris per convertir-se en el primer municipi que eliminarà de manera integral els elements que contenen amiant als seus edificis, el fibrociment utilitzat abundantment fins als anys 70. Una operació que obligarà a protegir els treballadors que participin en la retirada i els mateixos veïns encapsulant els edificis i que serà possible després d’una subvenció especial de 4,5 milions d’euros aprovada el 2021 per la Generalitat. Aquesta excepcionalitat es deu al fet que Badia va ser construïda utilitzant de forma massiva el fibrociment en façanes, baixants, sortides de fum i sostres de 4.156 de les seves 5.372 vivendes. Aquesta setmana, EL PERIÓDICO ha difós un documental en dos capítols explicant què suposa per als veïns viure sabent que activitats com airejar la casa, estendre la roba o jugar amb els nens al parc poden augmentar el seu risc de contraure diversos tipus de càncers o malalties pulmonars al cap de dècades de l’exposició. El fibrociment passa a ser un risc a llarg termini, però potencialment mortal, si es trenca o manipula, o si arriba al final de la seva vida útil (30 a 50 anys) i es degrada, situació que es discerneix com un compte enrere a Badia.
Aquest material no va ser utilitzat només en la construcció: també van estar exposats al seu perill, quan aquest ja es coneixia, operaris de tallers on s’utilitzava com a material aïllant, o encara més els treballadors de la principal empresa que el produïa, els seus familiars i els seus veïns. A l’entorn (Cerdanyola i Ripollet) de la fàbrica d’Uralita, que va estar activa del 1907 al 1997, la incidència de les malalties vinculades a l’amiant multipliquen de molt la de la població general.
Després de la prohibició de la fabricació, ús i comercialització del fibrociment, que a Espanya va entrar en vigor el 2002, la Unió Europea va fixar l’objectiu d’eliminar aquests materials als edificis públics el 2028 i la seva erradicació total el 2034. Una cosa que no serà fàcil: només a Catalunya la Generalitat ha censat 122.460 sostres amb fibrociment i calcula que se’n van utilitzar uns quatre milions de tones. Aquest repte afegeix nous riscos: els derivats de la manipulació i el tractament com a residu perillós. Aquest és un dels aspectes que contempla el pla d’eliminació aprovat a Catalunya amb la intenció de complir els terminis de la UE, però que encara requereix l’aprovació d’un projecte de llei que està en mans del Parlament i que hauria de ser una de les prioritats d’aquesta legislatura.
Encara més alarmant és el que està passant amb el fons de compensació per a les víctimes la creació del qual va aprovar el Govern espanyol el 2022, davant l’evidència que els afectats (i els seus hereus, atesa l’alta mortalitat de les malalties derivades de l’exposició a l’amiant), convertits en creditors dels processos primer concursal i després de liquidació de l’empresa successora de la fabricant Uralita, difícilment cobrarien les indemnitzacions que la justícia ha dictat. Dos anys després, el Congrés el setembre passat encara instava el Govern a aprovar el reglament que permeti abonar indemnitzacions a càrrec de la Seguretat Social. La ministra d’Inclusió i Seguretat Social, Elsa Saiz, ha declarat en diverses ocasions que aquesta és una prioritat per al seu departament. Però el retard acumulat no ho demostra.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
