Compres
En cas de no agradar
Els plaers són fugaços. Han de ser substituïts per d’altres
La meva filla i jo vam sortir a fer un tomb, cosa que evitem sempre tant sí com no per falta de sentit. No ens agrada aquesta falta de finalitat que es deriva del fet de no anar a un lloc en concret a fer alguna cosa en particular. La inconcreció ens desinfla. Per això, al cap de cinc minuts vam desistir del passeig i ens vam ficar en una coneguda botiga de roba. Potser això tampoc tenia sentit, però ens agrada. ¿Què hi ha més concret que una camisa, un jersei, una faldilla, una sabata, una pinça dels cabells? Ens vam passar gairebé una hora a l’emprovador, fins a arribar a aquest un punt absurdíssim –però delectable– en el qual ja no sabíem què ens agradava del que ens emprovàvem i què no. Malgrat tot, i en aquest afany de donar concreció a les accions, vam triar un parell de peces i vam pagar. El preu de les coses també aporta concisió.
Llavors va passar una cosa no menys comuna per comprar: ens vam penedir de les compres. Però aquesta vegada abans fins i tot d’abandonar la botiga. Normalment, això passa a l’arribar a casa. El penediment t’assalta a l’adquirir coses que no necessites, però que al veure-les et fan desitjar-les, i et rendeixes. És un moment d’intens plaer. Però els plaers són per naturalesa fugaços. Duren poquíssim. Han de ser substituïts per d’altres.
En les societats hiperconsumistes, la tradicional solució al final del plaer que produeixen les compres és continuar comprant.
Però el món gira en direccions inesperades, i, de sobte, ens trobem que convertim la devolució de les compres en un altre plaer. Pel que sembla, més del 50% del que adquirim online acabem deixant-ho a les botigues, i recuperant-ne el cost. Diguem que amb un plaer, el de comprar, en vam fer dos, per la via de la devolució. És possible que ben aviat comprem només pel gust que ens reemborsin íntegre el que gastem.
És curiós veure com ha evolucionat tot des que algú va inventar el lema de "Si no li agrada, li tornem els diners".
Segur que el van acomiadar fa temps. Cal anar sempre amb compte amb les paraules boniques.
