Un impost que posa a prova Junts
El termini per presentar esmenes al projecte de llei per crear un impost mínim global per als grups multinacionals acaba avui. I, també, l’oportunitat d’incorporar-hi una minireforma fiscal més àmplia, en la qual incloure la conversió de l’actual gravamen extraordinari a les empreses energètiques i bancàries en un impost permanent. Tot i que existeixen altres vies per fer realitat la intenció del Govern –i exigència dels socis a l’esquerra del PSOE–, aquesta seria la que garantiria que l’impost entrés en vigor a temps de substituir la prestació impositiva que caducarà a final d’any, després de permetre a Hisenda recaptar el 2024 2.859 milions d’euros. Una aportació que es continua considerant necessària per fer viable el compromís de reduir en 40.000 milions el dèficit públic fins al 2031 sense retallades de despesa ni més pressió sobre les rendes del treball dels sectors que més han patit la pèrdua de poder adquisitiu.
Davant aquesta eventualitat, la mobilització de les organitzacions empresarials, sectorials o territorials ha sigut general. Més enllà de l’argument que han desaparegut els motius que van servir per establir aquesta prestació extraordinària (l’increment dels seus beneficis per l’augment dels tipus d’interès i la factura energètica, i la necessitat d’ingressos per fer front a la crisi alimentada per la covid i la guerra d’Ucraïna), les empreses afectades afirmen que aquest gravamen permanent posaria en perill 16.000 milions d’euros en inversions energètiques i reduiria la capacitat de donar crèdits per valor de 50.000 milions d’euros; a part d’altres efectes col·laterals, adduïts per la patronal Foment, com l’erosió dels ingressos amb els quals La Caixa finança la seva obra social.
Aquest context ha posat Junts davant l’oportunitat de tornar a exercir el paper que al seu dia CiU va tenir (i el PNB no ha deixat d’assumir mai) com a representant a Madrid dels interessos de l’empresariat i alternativa moderadora a disposició dels governs de torn. I també el situa en la tessitura de poder trobar, de nou, un terreny comú amb el Partit Popular. Els discursos pronunciats en el congrés de Junts d’aquest cap de setmana passat sobre la tornada a la "centralitat" poden tenir més o menys credibilitat. Però subscriure una sola esmena legislativa en un sentit o l’altre mesurarà fins a quin punt la "nova etapa política" anunciada deixa enrere els coquetejos antisistema en els quals s’assenyalava l’Ibex 35 o converteix de nou Junts en un interlocutor fiable i necessari fins i tot per a les empreses que van traslladar la seva seu social el 2017.
Aquest episodi posa també Junts davant el compromís d’anar més enllà de la dinàmica binària de tombar de manera estentòria o facilitar iniciatives del Govern al marge de quin sigui el seu contingut, a canvi de concessions en matèria d’autogovern o garanties judicials per als líders del procés. Perquè, si del que es tracta és d’aconseguir que la recaptació fiscal sigui compatible amb el progrés de l’economia i que estimuli les inversions necessàries per a la transformació del model energètic en lloc de dissuadir-les, haurà de tornar també l’habilitat en la negociació que durant molt temps va dominar un grup parlamentari més destre a saber afinar la lletra petita que a proclamar vetos o celebrar concessions.
