Lliçons de la DANA
Un fenomen meteorològic com la DANA, que ha assolat zones de la Comunitat Valenciana i de Castella-la Manxa i que ha deixat darrere seu una devastació terrible i desenes de morts i desapareguts, no suposa una anomalia a les regions mediterrànies. Ho demostra la mateixa orografia, plena de rieres, torrents i rambles que canalitzen les aigües pluvials. Però el que sí que passa és que aquests episodis, d’una violència extrema, seran cada vegada més habituals i intensos com a conseqüència del canvi climàtic. I les seves conseqüències es veuran amplificades a causa de l’accelerat procés d’urbanització de les últimes dècades, que ha permès una invasió d’espais poc segurs des del punt de vista hidrològic, tal com no deixen d’advertir els experts. De fet, la supressió d’algunes infraestructures que suposen obstacles fluvials com a conseqüència d’una directiva europea, que no d’embassaments com falsament s’ha difós, busca prevenir inundacions i respon precisament a aquesta preocupació sobre els excessos urbanístics en el paisatge.
Però aquesta no és l’única notícia falsa que ha circulat en les últimes hores. Des de l’inici de l’episodi, les xarxes, que s’han convertit en un canal de comunicació insubstituïble a través del qual els ciutadans han donat a conèixer la situació, han cridat l’atenció sobre situacions d’emergència i han demanat ajuda o informació sobre els seus pròxims. Però el revers de la moneda és que també han sigut el canal de difusió massiva d’informació falsa com l’esmentada anteriorment, d’inexactituds irresponsables com que no funcionava el telèfon d’emergències o acusacions com que el Govern valencià havia dissolt una unitat d’emergències (que de fet va cancel·lar abans que s’arribés a desplegar), unes i altres per responsabilitzar l’adversari polític de la desgràcia. Hi haurà temps per dirimir responsabilitats, però en plena gestió de la crisi aquest és un comportament que s’hauria d’haver evitat, per respecte a la difícil tasca dels equips d’emergència, a les víctimes i a les persones desaparegudes així com als seus familiars, en moments d’una angoixa inimaginable.
No obstant, el cas és que els serveis meteorològics havien avisat de la gravetat del fenomen. És difícil preveure amb exactitud quines seran les zones que rebran més impacte després d’una alerta d’aquest tipus i amb quina intensitat realment castigarà, per la qual cosa les autoritats han de ser prudents amb les seves decisions abans de paralitzar tota l’activitat d’una comunitat. Però l’alerta des del Govern valencià al conjunt dels ciutadans, i la recomanació de no circular, mantenir-se a l’abric i buscar lloc de refugi elevat a les zones inundables, van arribar massa tard, quan ja hi havia milers de ciutadans atrapats als seus llocs de treball o a la carretera. Una vegada ateses les persones que van quedar aïllades, localitzats els desapareguts i recuperada l’operativitat de les infraestructures que han d’ajudar a retornar a la normalitat, serà necessari revisar els errors comesos i els mecanismes d’alerta. També avaluar la perillositat de les construccions en zones inundables i prendre decisions al respecte, en previsió que aquests fenòmens siguin més freqüents i extensos.
