Que no porto maquillatge...
Comprovo que hi ha una onada de noies (de nenes!) que visiten establiments de perfumeria per remoure i comprar productes per maquillar-se
Jocs 8 Dorca, a la seu de Devir Iberia. /
Quim Dorca, que és un dels cervells de DEVIR, especialista en jocs de taula i, per extensió, coneixedor a fons de tot el que es cou en l’univers de la joguina, ens proporciona unes reflexions ben interessants sobre el canvi de paradigma que s’està vivint en aquest món. "Fa temps", diu "que el mercat de la joguina pateix el descens demogràfic i la competència de les pantalles, però el que no podíem anticipar és que les nenes abandonin la joguina molt abans que els nens". És a dir, hi ha menys criatures, més reclams fora de l’àmbit del joc tradicional i, sobretot, hi ha nenes que "salten, prepúbers, al món del beauty care, la imatge personal i les xarxes socials". És a dir, les nenes decideixen maquillar-se molt joves, molt petites, per ser precisos. Hem passat del maquillatge de la Señorita Pepis (un reducte de generacions passades que encara existeix) al que es coneix com a cosmeticorèxia o addicció desmesurada a la pràctica de l’skincare, la rutina del tractament de la pell.
No ens enganyem. Fa anys que existeixen productes pensats perquè les més petites es maquillin. Encara ara, amb un cop d’ull apressat a les webs de joguines (ho repeteixo: joguines) podem trobar autèntics tocadors que es presenten com "el kit que és el conjunt complet de maquillatge cosmètic de bellesa que la vostra princeseta es mereix". El set "permet als nens" (aquí funciona, ves per on, un llenguatge inclusiu) "explorar moda i bellesa de forma segura". És a dir: fa temps que la indústria promociona aquests reclams que fins ara han funcionat com a jocs simbòlics, amb una notable càrrega masclista, no cal dir-ho. I amb una diferència qualitativa amb relació al que ara estem veient. La imitació romania en l’àmbit domèstic o, com a molt, en el de l’entorn més immediat.
Notícies relacionadesAra no. Ara, del que es tracta és d’escampar-ho arreu. M’endinso en aquest fenomen i, efectivament, comprovo que hi ha una onada de noies (de nenes!), a partir dels 7 o 8 anys que visiten establiments de perfumeria per –si més no– remenar i, si poden, comprar (o fer que els els comprin) productes diversos per maquillar-se. Fins i tot tenen un qualificatiu, Sephora kids, i es deleixen per determinades marques, com e.l.f. o Drunk Elephant, que són les que estan més de moda. La diferència abismal entre el kit de joguina i la cosmètica adulta s’estableix tant per l’accés a pólvores, cremes i pintallavis diguem-ne professionals com per l’exhibició que en fan a les xarxes, sobretot a TikTok. És a dir: hem passat del tocador que portaven els tres Reis al mirall de l’habitació dels pares. I de les festes de pijames a l’aparador social.
Hi ha una notícia que m’ha trasbalsat. La cadena sueca Apotek Hjärtat, la més gran de les parafarmàcies del país, ha prohibit la venda de productes antienvelliment als menors de 15 anys. Això vol dir que, fins ara, hi havia criatures que les adquirien. Ja trobo molt animal que les de 15 tinguin por de ser velles, però ¿i les més petites? "Y mi aspecto externo es demasiado vulgar...", cantaven els de Mecano.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
