Malgrat tot, una mà

Notícies relacionades

Per un turisme sostenible i raonable

Això és... el Català de l’Any (Estopa)

Mans esteses. Mans desafiadores, tossudes i valentes que van desafiar la mort. Mans que s’oferien a desconeguts, que subjectaven, que aixecaven, que obrien portes i acollien. Mans que van voler ajudar fins i tot posant en risc la seva vida. Algunes la van perdre. No hi haurà prou llàgrimes per plorar-los, ni paraules per agrair-los-ho. Vindran dies de depurar responsabilitats, d’analitzar tot el que va fallar, de dissenyar nous protocols d’actuació, de reparar tot el que es pugui reparar; però ara, ara que encara estem de dol, que el fang encara deixa empremta, que la llista de desapareguts no es pot donar per tancada, ara és el moment de pensar en totes aquestes mans. Perquè quan la por, la foscor i el soroll volien empassar-s’ho tot, quan l’instint només apostava per fugir, aquestes mans no van voler renunciar a ajudar-ne d’altres. Fins i tot a risc de perdre-ho tot, van continuar esteses. Per compassió. Per humanitat.

Aquest Dia de Difunts, menys Halloween que mai, que callin els que menteixen, els que miren de llançar més fang al fang, els que parlen de preses exhibint la seva estultícia, cinisme i ignorància. En aquest dia, que només s’elevin paraules d’agraïment a les mans esteses i una oració, al déu de cadascú, pels que han marxat.