Una oportunitat perduda

Tant l’impost a la banca com l’impost a les empreses energètiques es van concebre inicialment com a mesures transitòries destinades a incrementar la recaptació en un context de crisi després de la pandèmia i d’elevada inflació aprofitant l’increment de beneficis del sector bancari i energètic a causa de la pujada dels tipus d’interès i dels preus de l’energia, unes mesures que el Govern volia mantenir tot i que la seva concepció (sobre ingressos i no sobre beneficis) era més que discutible. Després del pacte amb els grups nacionalistes, l’impost a la banca es mantindrà malgrat l’oposició del mateix sector i de les patronals, que ja han alertat de l’impacte que això podria tenir, per exemple, en l’obra social de la Fundació La Caixa, mentre que l’impost a les energètiques decaurà, en part per la sensibilitat mostrada per Junts a la possibilitat que Repsol deslocalitzés a Portugal milionàries inversions verdes previstes a Tarragona, tal com va apuntar el seu president, Josu Jon Imaz, que va ser president del PNB.

En aquesta negociació, i menys d’una setmana després d’un congrés en el qual Junts es va conjurar per recuperar la centralitat política, es demostra que el partit no ha acabat de recuperar l’esperit de la vella Convergència, ni tan sols de renovar-lo en funció dels nous temps. Alguna cosa d’això hi ha en la defensa de les inversions territorials (un paper que al cap i a la fi també tenen en els seus respectius àmbits particulars des de Coalició Canària fins a Compromís) i de la petita i mitjana empresa i dels treballadors autònoms. Però també ressona encara molt del Junts de la tardor del 2017, el de la DUI que va desencadenar la fugida de seus socials de les grans empreses catalanes, en la seva falta de receptivitat a les aspiracions, per exemple, de Foment i CaixaBank. Es podria sospitar que després de la proclamació de voler assumir la "nova etapa política" en la qual som, algú continua ancorat en alguns prejudicis i en determinats ressentiments i continua sense superar alguns dels traumes del passat.

CaixaBank, i en conseqüència la Fundació La Caixa i la seva obra social, serà, junt amb el Sabadell, una de les corporacions més afectades pel nou gravamen a la banca, fins al punt que el seu conseller delegat, Gonzalo Cortázar ho ha definit com la "taxa CaixaBank".

Junts ha perdut una oportunitat per erigir-se en el representant a Madrid dels interessos de l’economia catalana real i sembla continuar limitat en una mirada excessivament limitada i curtterminista.