Eleccions als EUA
Premsa, democràcia i credibilitat
‘The Washington Post’ trenca la tradició al no demanar el vot per la candidata demòcrata. Jeff Bezos, propietari del diari, tem les represàlies de Trump
"No diguis a la meva mare que soc periodista; prefereixo que continuï creient que treballo de pianista en un bordell". L’ofici, en un altre temps modelat en la nit i les relacions tèrboles, constituïa una de les professions maleïdes que englobava la categoria de les tres pes –puta, policia, periodista– i ha anat perdent credibilitat pel camí, sobretot des que la irrupció d’internet va debilitar el mannà de la publicitat. Fa 20 o 30 anys, si volies llogar un pis o comprar-te un cotxe de segona mà, compraves la premsa els diumenges; ara, en canvi, xafardeges gratis als portals Idealista o Wallapop. Avui no existeix diari que resisteixi sense un empresari poderós darrere.
Si aquí, a casa, totes les capçaleres apropen la brasa a la seva sardina ideològica o econòmica –algunes amb molta més elegància que d’altres–, la proximitat de les eleccions ha incendiat l’assumpte als Estats Units. The Washington Post, tòtem de la premsa independent, ha perdut 250.000 subscriptors digitals en els últims dies després de la negativa de l’empresa a donar suport explícitament a la vicepresidenta demòcrata Kamala Harris, un costum, el de l’endorsement (suport), que el rotatiu mantenia almenys des de 1976, quan va demanar el vot per a Jimmy Carter (contra el republicà Gerald Ford). Els mítics reporters Bob Woodward i Carl Bernstein, que van destapar l’escàndol Watergate des de la capçalera del Post, han posat el crit al cel. Tampoc ha volgut mullar-se el Los Angeles Times, un altre diari progressista. ¿La raó? La por.
Notícies relacionadesL’amo del Post, Jeff Bezos, és el fundador d’Amazon, companyia que ja va perdre un lucratiu contracte amb el Govern perquè Trump estava descontent amb el tractament que li dispensava el rotatiu en el seu anterior mandat. Bezos va comprar el diari el 2013, salvant-lo de l’enfonsament, perquè el considerava un dels pilars de la democràcia nord-americana. Comparat amb Amazon o altres negocis, el Post representa amb prou feines xavalla, monedes de coure, per la qual cosa s’entén que qui posa la pasta vulgui vetllar pels seus interessos. Bezos també té molt invertit en la seva empresa de transport aeroespacial Blue Origin, en ferotge competència amb SpaceX, fundada pel magnat Elon Musk (Twitter / X Corp.). A cap dels dos els interessa enemistar-se amb el candidat republicà. A més, Musk fabrica cotxes elèctrics (Tesla), que desplauen Trump i la seva agenda contra el canvi climàtic; d’aquí la idea de sortejar un milió de dòlars: si et registres i votes pel del cabell taronja, entres en la rifa. L’omnímode poder de les tecnològiques.
No és només això. Els experts detecten en la premsa nord-americana certa tendència a blanquejar Trump; en un míting a Wisconsin, el mes passat, va malparlar dels immigrants il·legals, dient: "Entraran a la teva cuina i et tallaran el coll". El Post no va recollir la frase i The New York Times va escriure simplement que els havia "vilipendiat". Que difícil navegar aquesta època nostra, en la qual la desinformació amenaça la democràcia. n
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
