RES ÉS EL QUE SEMBLA

Paiporta, ¿municipi d’Europa?

EFE

En els anys 90 del segle passat, moltes poblacions espanyoles van posar a l’entrada un rètol blau amb la bandera de la UE en el qual es llegia: XXXX, municipi d’Europa. Era una manera de mostrar l’orgull que van sentir quan Espanya es va incorporar a la llavors Comunitat Econòmica Europea i a aquestes poblacions els van caure milers de milions, llavors encara de pessetes, d’ajudes per a coses tan diverses com construir depuradores, desplegar autovies o canalitzar barrancs. El que passa aquests dies a Paiporta, la localitat valenciana en la qual la dana es va acarnissar amb especial virulència i mortaldat, és impropi d’un país membre de la UE: sense llum, sense aigua i sense serveis de recollida dels cadàvers passades 72 hores de la tragèdia. A la devastació de la tempesta, ara s’hi suma la desolació de vetllar els finats entre el fang i l’aigua. No hi ha dret.

Les alertes del diari Levante, que està fent un desplegament periodístic herculi, arriben aquests dies als nostres telèfons entremesclades amb els missatges de la classe política, ansiosa per treure partit de l’esdevingut abans que per solucionar els problemes dels habitants de Paiporta i de la resta de poblacions afectades. No escric els sentiments que ens desperten perquè faria més mal que bé a la política en benefici dels populismes. I el periodisme tampoc és aliè a aquesta dinàmica. Paiporta no sembla avui un municipi d’Europa sinó de l’Àfrica subsahariana i això hauria de ser motiu de vergonya política i mediàtica. Uns pel que no han fet i els altres pel que no hem controlat del que han deixat de fer. Estalviar en emergències és miserable. I encoratjar la construcció on no s’ha de fer ja no té nom. Com escriu Juan Ramón Gil ara és temps d’enterrar els morts, facin-ho de pressa, sisplau, d’atendre i consolar les víctimes. Però passat el desastre caldrà investigar l’ocorregut i, encara més important, estar alerta. Tot i que sigui incòme de dir-ho i publicar-ho.

Inicia sessió 0 Comentaris