Junts
Puigdemont, sense urgències
La candidatura la dirección de Junts per Catalunya liderada por Carles Puigdemont y Jordi Turull
L’oficialisme independentista (Junts, ERC, ANC) busca la seva renovació en el passat. Puigdemont ja és aquí, per a ben aviat s’espera Oriol Junqueras i Lluís Llach està cavant trinxeres. Segurament, al Palau de la Generalitat celebren aquesta perspectiva. Per a un Govern en minoria la inexistència d’una alternativa al Parlament és un bàlsam; tot i això, la perspectiva d’una reedició de la pugna caïnita entre Puigdemont i Junqueras no presagia un horitzó de grans pactes transversals per reanimar al país.
Puigdemont ha acceptat el que tothom ja sabia, que ha sigut derrotat per la realitat. Per si tenia cap dubte del desinterès polític que provoca, ni la meitat dels militants de Junts s’han molestat a votar-lo com a nou president orgànic. L’expresident de la Generalitat torna a dirigir el partit desposseït de les pretensions messiàniques de fa un temps i sense formalitzar noves promeses per incomplir; retorna via internet sense urgències històriques, conscient que ni tan sols el seu futur immediat és a les seves mans. Ni tan sols a les de Pedro Sánchez, que, apressat per les seves pròpies urgències, ha fet tot el possible per reincorporar-lo immediatament a la normalitat. La perfídia dels jutges del Tribunal Suprem ho ha impedit i potser quan l’amnistia aporti efectes reals ja serà tard per a tots dos.
El pla de Junts, una vegada desposseït de les llicències literàries processistes (mandat de l’1-O, unilateralitat) és una guia de supervivència: lluitar per la centralitat en l’univers independentista; obtenir del PSOE un traspàs rellevant (immigració) per justificar el seu pacte amb l’oprobiós Estat, i esquivar la temptació d’afegir-se a la reconquesta identitària que es dissenya des de Ripoll. La concreció del mètode per materialitzar aquest últim objectiu, el més transcendent de tots, és pobra: evitar tot populisme, tant el bonista dels seus vells socis de la CUP, com el supremacista dels seus nous rivals d’Aliança Catalana.
