Van tard
Allò de manar era de debò
S’ha escrit gairebé tot sobre València. La por, la tristesa, les ganes de plorar, la incomprensió i la ràbia. S’ha escrit tot i ho escriurem més vegades. La solidaritat. El poble. Les ganes d’ajudar. La incompetència. A l’hora d’escriure l’article, continua pujant la xifra de morts i continua sent una incògnita el nombre real de desapareguts. Potser no en tenen una xifra exacta, però no és una incògnita. Gestionen la dada internament perquè publicar-la seria insuportable. I un risc, perquè de la indignació també és sobre el que s’escriurà.
La predictibilitat de la dana, la relació dels nostres administradors amb les alertes, el canvi de xip necessari respecte al clima i les seves amenaces i respecte al model que construeix en zones inundables ignorant que habitem una natura que sempre s’imposarà a un dic... Aquests polítics de foto i tuit que acaben de comprendre que allò de manar era de debò hauran d’assumir les seves responsabilitats, aquests líders incapaços de comunicar, organitzar, advertir, prendre’s la vida de la gent seriosament.
Notícies relacionadesSuspens en comunicar el perill i en gestió de crisis. Arribarà el suspens en dignitat política. La picabaralla partidista al mig del fangar. Totes dues administracions, la central i l’autonòmica, són Estat, i, encara que siguin governades per partits diferents, l’una és extensió de l’altra i viceversa. Es continua discutint qui ha de prendre el control, si un govern o l’altre. Ens és absolutament igual, ¡actuïn! Mentrestant, en algunes zones inundades, els alcaldes, l’última extensió de l’administració, organitzen i ajuden els veïns. Ho han vist els mitjans i els voluntaris que han arribat abans que l’ajuda oficial. No és l’Àfrica, és València. La història parlarà del que no van fer en els mateixos termes.
Arribarà la lenta recuperació, la percepció de la fragilitat humana, una bretxa política insuportable entre els dos partits de govern i, de nou, la desconfiança (avui lògica) en la classe política que aprofitaran els que sempre ho saben tot (però mai decideixen res). Que allò de manar era de debò, alguns ho comencen a entendre massa tard.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
