Alienats
Una dana sense nom
Amb crispetes i un refresc, a la sala fosca d’un cine o a casa amb la família, nit de pel·lícula, hem vist tantes i tantes vegades catàstrofes que ens sedueixen per la seva espectacularitat, natura extrema, descontrolada, inquiets pel temor pel que els passarà als protagonistes, en mans de governants que responen tard, tanquen tard la platja, avisen tard la població, menyspreen els avisos dels experts en enginyeria de ponts, en meteorologia. Flood, la minisèrie que va inundar Londres el 2007. High Water, la sèrie que va inundar un poble de Polònia el 2022. Quan no són huracans, tsunamis. Qualsevol plataforma de televisió ofereix un grapat d’històries semblants. Sabem que són ficció, que eleven a l’exageració –a la caricatura, fins i tot– situacions, personatges, malvats, i, mentre les veiem, juguem a corregir els seus errors, a idear alternatives per superar aquestes catàstrofes inventades.
Però aquí tenim, en rigorós directe al nostre timeline de les xarxes socials o a les televisions en streaming, la catàstrofe real d’una dana sense nom ni títol, però amb polítics que estan culpant els meteoròlegs que van fer bé la seva feina, conselleres que han de disculpar-se pel tracte desconsiderat a famílies trencades. També herois que perden la vida després del rescat gairebé impossible de diverses persones, cuidadores fins ara anònimes que salven a pols 140 avis en una residència en ple aiguat. Milers de voluntaris travessant a peu carreteres que ja són només artèries de la desolació, entre ferralla i fang, on només 24 hores abans circulaven veïns amb vides corrents i problemes corrents.
Aquesta irrealitat que ho envolta tot ens sacseja en la distància i impacta amb dolor gairebé físic en els que vaguen literalment pels carrers de les zones zero del trauma, veïns, voluntaris i periodistes, i es necessitarà molt més que la feina de paletes i enginyers, infermeres i militars. La sensació que la classe política va mirar cap a una altra banda, centrada en altres relats i urgències, distreta del sentit últim de la seva tasca i de la seva responsabilitat, ja és un clamor. No hi ha teràpia fàcil per a aquesta tromba de fang.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
