Els alcaldes, com sempre

1

Es llegeix en minuts

Per què confiar en El Periódico

03 de novembre del 2024. 00:14

0 Comentaris

Redacción

Les tragèdies exhibeixen el millor i el pitjor de la classe política. Escoltem aquests dies declaracions desafortunades de tot signe: el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, donant per acabada la dana dimarts a la tarda just quan s’estava carregant mitja comunitat autònoma; la consellera de Turisme, Nuria Montes, demanant de mala manera als familiars dels morts que no anessin al dipòsit de cadàvers, o la ministra de Defensa, Margarita Robles, que no va dubtar a criticar el Govern autonòmic quan no tocava. Les úniques veus assenyades que hem escoltat aquests dies han sigut les dels alcaldes que han deixat alguns minuts el pic i la pala per reclamar una ajuda que ha tardat una eternitat a arribar. Han sigut els responsables municipals, de tot signe partidista, els que han definit les prioritats: aigua, llum, aliments, eines per al desenrunament i equips per localitzar, rescatar i identificar cadàvers. Com han explicat aquests dies els periodistes de Levante, han sigut ells els que han aconseguit augmentar el desplegament de l’Exèrcit, potser la institució més ben preparada per donar el que es necessita. Fa anys que penso, i últimament m’atreveixo a dir-ho en veu alta, que per ocupar càrrecs de responsabilitat política hauria de ser obligatori haver sigut alcalde o passar per la vida municipal. Allí és on s’aprèn a entendre i gestionar la complexitat dels assumptes i que, en nom de la defensa dels interessos de la població, cal aparcar la dinàmica partidista. També enviaria uns mesos de pràctiques als municipis els assessors de comunicació dels líders polítics perquè aprenguessin a parlar dels temes que interessen a la gent en l’idioma que la gent entén.