Els EUA es miren al mirall

Amb tot, amb aquest retrocés que ha patit la democràcia al món en les últimes dues dècades, no som davant una conjuntura semblant a la dels anys 30. Però les dificultats amb què ensopega la democràcia al món, fins i tot a la vella Europa, expliquen l’expectativa que ha aixecat la contesa electoral nord-americana. Feia dècades que la victòria d’un candidat o l’altre, de Donald Trump o Kamala Harris, no creava tanta inquietud i tanta polarització. Als Estats Units, i a la resta del món, on la victòria de Harris constitueix continuïtat, per a bé i per a mal, i una victòria de Trump es percep, en molts casos, com un factor d’incertesa, i en d’altres, com el suport al nacionalisme populista i autocràtic que acampa al seu aire a l’hemisferi nord.

És possible que aquesta expectativa estigui sobredimensionada per l’efecte amplificador de les xarxes socials i les anàlisis desconeixedores de la realitat social nord-americana. I que el desenllaç no sigui tan apocalíptic com es dedueix d’alguns dels discursos pronunciats durant la campanya, sobretot per part de Trump. No obstant, ni les propostes irrealitzables ni els insults constitueixen un bon presagi per al dia després. Més enllà dels excessos propis d’una lluita electoral ajustadíssima, la campanya electoral ha posat en entredit algunes de les millors tradicions dels Estats Units. Ha revelat l’existència d’una pulsió autoritària que havia sigut molt minoritària en la societat nord-americana des de la Guerra Civil. Anomenar feixista Donald Trump forma part, probablement, de les exageracions pròpies d’una campanya tan sense nord com aquesta, en què els porto-riquenys o els seguidors de Trump han sigut qualificats de porqueria. No obstant, el que més preocupa no són les paraules que després passen a ser relliscades, sinó l’extrema polarització entre dues Amèriques que no es parlen i que es poden arribar a odiar. En cas de guanyar Trump i els plutòcrates que l’acompanyen, recosir la societat americana no serà fàcil mentre ell no abandoni l’esperit de venjança que el domina des de la derrota de l’any 2000. En cas de fer-ho Harris, el candidat republicà ja ha anticipat que ho considerarà un robatori. La primera democràcia del món moderna haurà llavors de mirar-se al mirall i preguntar-se si li queda força per sostenir l’envit.