Un feixista a la Casa Blanca

Però els fets hi són: l’experiència de la seva primera presidència, l’intent de cop –i la pressió al seu vicepresident Pence– perquè el Congrés no ratifiqués el triomf de Biden el 2020, les barbaritats dels últims quatre anys i a la campanya... I hi ha testimonis de càrrec. El general John Kelly, que va ser el seu segon a la Casa Blanca durant anys , diu que Trump s’ajusta a la definició de feixista, que l’ha sentit lloar Hitler, que si pogués governaria com un dictador i que no sap què és l’Estat de dret. Dick Cheney, el vicepresident ultraconservador de Bush fill, ha advertit que Trump és el perill més gran d’Amèrica en tota la seva història. I la seva filla, Liz Cheney, que va ser una destacada diputada republicana, està fent mítings amb Kamala Harris.

Trump no és un republicà a l’ús, com Nixon, Reagan o Bush pare. En tot cas, és un desequilibrat perillós que menysprea la tradició liberal, i diu voler liquidar els seus enemics i deportar nou milions d’immigrants, quan Amèrica és un país d’emigrants. Si Trump guanya, Amèrica i el món correran riscos. Podria ser una catàstrofe.

I pot passar. No per la maldat del capitalisme –no Elon Musk, però grans empresaris sí que s’han mobilitzat en contra d’ell–, sinó perquè ja va guanyar el 2016, va perdre però amb més vots el 2020, i les enquestes diuen que gairebé la meitat dels americans sintonitzen amb ell. El 2016 ja va aixecar la bandera del nacionalisme proteccionista contra la globalització, que va fer desaparèixer molts llocs de treball americans ben pagats. La Xina ha sortit de la misèria, però és la causa de l’externalització de moltes indústries. I la por al canvi climàtic –i les mesures per combatre’l– i a un futur més incert continuen. Trump explota la por de l’electorat. I pinta els comandaments demòcrates com a elits que viuen molt bé, a Nova York i Califòrnia, i menyspreen "els pobres" que pateixen la globalització.

Malgrat tot, el 2020, Trump va perdre. Ara juga a favor seu l’increment de l’emigració per Mèxic, que preocupa fins i tot molts llatins. Quan Trump diu que es mengen els gossos i gats d’Ohio menteix, però també atia el creixent recel a la frontera mexicana. ¿Mentida rendible?

L’economia és més sorprenent. El PIB creix al 2,8% anual –enveja de molts països–, l’atur és només del 4% i els salaris pugen. No obstant, els americans diuen que vivien millor amb Trump. I confien més la seva economia en Trump (45%) que en Harris (37%). Un economista en dona la clau: "És la inflació, estúpid". Sí, tot i que ara està al 2%, va arribar a fregar el 10%, xifra no vista en gaire temps, cosa que va obligar la Reserva Federal a apujar a màxims –generant malestar– els tipus d’interès. I l’augment dels preus va castigar el poder de compra de la gent. Més el d’aquelles persones amb menys ingressos que gasten més en aliments i lloguer. Des del 2019, els preus han pujat ni més ni menys que un 25% i els lloguers un 30%. I els més desfavorits són els que més viuen de lloguer.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

El pronòstic és que Kamala Harris guanyi en vots (48,9% a 47,1% a les enquestes). Però pot perdre al col·legi electoral, ja que hi ha estats amb més vots que el seu percentatge de població. Ja li va passar a Hillary Clinton el 2016. Diuen que és l’elecció més disputada de la història. Si Trump guanya –o perd per poc–, caldrà aprofundir en les causes del trumpisme i no refugiar-se en allò de la maldat de les elits econòmiques, un tòpic progre.

The Economist, el setmanari anglès que és la Bíblia del món econòmic, afirma: "Si tinguéssim vot, seria per a Harris. És difícil veure-la com una presidenta estel·lar... però segur que no ens portaria a la catàstrofe...Trump és un risc inacceptable per a Amèrica. I per al món". Efectivament. Cal creuar els dits i esperar les dades de la matinada de dimecres.