Maccarthisme i macarrisme
L’univers Trump, i no li afegeixo cap càrrec perquè encara no és, i espero que no torni a ser-ho, president dels EUA, exporta escombraries a l’engròs. És un dels principals contaminants del veïnatge universal perquè escampa racisme, xenofòbia, masclisme, misogínia, ultranacionalisme, prepotència per tones, fatxenderia, narcisisme, fanfarroneria, negacionisme climàtic… la llista de la compra és extensa. Per això em costa tant d’entendre quin mecanisme s’activa en milions de compatriotes seus, que el voten perquè s’instal·li, de nou, a la Casa Blanca. No em semblen extemporànies les analogies amb Mussolini i la capacitat que va tenir per seduir tants italians, que van aplaudir la transformació del seu país en una república feixista. Tot i que l’explicació més precisa per entendre el fenomen Trump –i d’altres de semblants– m’ha arribat a cavall de l’humor, d’un humorista per ser exactes.
Es diu Mauro Entrialgo, porta mitja vida com a vinyetista a El Jueves i ha publicat un assaig titulat Malismo, en què defineix aquest concepte amb les següents paraules: "Mecanisme propagandístic que consisteix en l’ostentació pública d’accions o desitjos tradicionalment reprovables amb la finalitat d’aconseguir un benefici social, electoral o comercial". Crec que aquesta definició és un vestit a mida per al trumpisme, com a màxim exponent de l’onada ultraconservadora que aspira –i ho està aconseguint– a convertir-se en hegemònica a escala mundial. Els Trump, els Milei, els Bolsonaro… són el nou paradigma de la doctrina sense complexos, que Aznar va abraçar com a primer apòstol a Espanya i que té avui en Díaz Ayuso la seva lideressa absoluta. Si menteixes, insultes o fiques la pota, res de demanar perdó o abaixar el cap. La conversió de l’ofensiu "fill de puta", dirigit a Pedro Sánchez, en l’ocurrent "m’agrada la fruita", reforça la tesi d’Entrialgo. Connexió Washington-Madrid. Queda clar que els Estats Units continua marcant el camí. I si als anys 50 va ser el maccarthisme, avui triomfa el macarrisme. Els separen només unes lletres, però són igual de nefastos.
