Un estrany transbord

1
Es llegeix en minuts

Se’m va acostar al metro un individu que em va preguntar si estava viu. Li vaig dir que sí i va tornar al seu seient. Eren les 7.30 d’un diumenge, de manera que el vagó anava gairebé buit. Hi vaig comptar set persones, quatre dones i tres homes. El comboi va passar per una de les estacions sense aturar-se. La vaig veure com aquell a qui se li apareix un aparador il·luminat enmig de la nit. Després vaig girar la mirada, amb gest interrogatiu, cap a l’individu que m’havia preguntat.

–Només para a a les estacions on hi ha morts –va dir.

Vaig observar amb deteniment els set passatgers que m’acompanyaven i tenien, en efecte, un no sé què de cadàvers. Ells portaven corbata (la corbata amb què potser s’havien penjat), i elles, un bolso petit en el qual cabia una pistola. Tots, menys el meu interlocutor, anaven abstrets.

–Jo també estic viu, o això crec –em va informar llavors asseient-se al meu costat.

Vam passar per una altra estació on el tren tampoc es va aturar. Vaig dubtar si estirar la palanca d’alarma. Finalment es va parar a María Moliner, on va entrar un mort. María Moliner no existeix en la meva línia, potser tampoc en cap altra. Mai havia sentit el nom d’aquesta estació.

–Crec que m’he equivocat de línia –vaig dir l’individu.

–Crec que no –va respondre ell.

Vaig decidir llavors que baixaria a la següent, que va resultar dir-se Manuel Seco, també inexistent. Tant María Moliner com Manuel Seco són autors de diccionaris d’ús de l’espanyol. Em vaig preguntar si vivia dins d’un diccionari.

Vaig sortir al carrer, que estava acordonat perquè hi havia una carrera ciclista de corredors en aparença morts. Em vaig acostar a un guàrdia urbà i li vaig preguntar pel meu carrer.

–Aquest carrer és del món dels vius –va dir–. Vostè ha d’agafar el metro i fer transbord a Enciclopedia Espasa.

–Si jo ja estic viu –vaig apuntar.

El guàrdia em va observar amb deteniment.

–Faci el que li dic –va concloure.

Ho vaig fer i, en el moment mateix de baixar a Enciclopedia Espasa, vaig sortir de l’anestèsia.

Notícies relacionades

–Tot ha anat bé –em va dir una infermera.

De tota manera, no he tornat a agafar el metro. Ni a operar-me.