Editorial
L’auge del cànnabis
La solució, juntament amb més pressió policial i jurídica, passa per encarrilar el debat sobre la hipotètica legalització
Un dels problemes de fons de la marihuana és que continua considerant-se una droga tova, tant en la comprensió popular com en la mateixa legislació, que, en el Codi Penal, la distingeix d’altres substàncies perquè considera que "no causa danys greus per a la salut". És evident que hi ha altres drogues amb un potencial més mortífer, però els efectes del consum de cànnabis deriven en múltiples afeccions, com les conseqüències psicològiques, que no poden ser defugides de cap manera. Tant aquesta percepció com la facilitat amb què es pot estructurar un cultiu o un laboratori o la generació d’un benefici immediat converteixen les plantacions, la distribució i la venda il·legal de marihuana en un dels problemes més seriosos a què ens enfrontem, segons les apreciacions del Pla General de Seguretat de Catalunya. El fenomen està creixent al mateix temps que es multipliquen els actes delictius relacionats amb l’entorn criminal, més encara si tenim en compte que s’han incrementat les explotacions en interiors (en cases aïllades o adossades i en pisos) en detriment de les fins ara habituals, situades en exteriors o en naus industrials.
Des de fa uns vuit anys, Catalunya ha passat de ser un territori de trànsit del cànnabis cap a Europa a convertir-se en una de les zones amb més productivitat, amb una notable expansió del tràfic, especialment en mans de màfies. Les raons són diverses i una de les més destacades és el gran marge de negoci, ja que, segons els Mossos, una instal·lació d’uns 50 metres quadrats, amb una inversió de 70.000 euros, pot arribar a significar en un any uns guanys del 600%. Hi influeixen altres factors, per descomptat, com l’augment de la demanda interna, la laxitud de la legislació espanyola en relació amb altres països europeus (no només quant al narcotràfic sinó també a la utilització fraudulenta de la xarxa elèctrica) o la facilitat de l’accés a la distribució continental des de Catalunya.
No es tracta només de l’auge d’organitzacions criminals, amb les seves conseqüents disputes territorials i una violència associada que fins i tot es tradueix en l’ús d’armes de foc. I la qüestió tampoc se cenyeix només al mateix deteriorament de la salut física i mental (amb l’aparició de productes com galetes, xocolatines o gominoles amb cànnabis, d’efectes retardats i més perillosos), sinó que també existeix el risc implícit d’incendis (45 el 2023) relacionats amb l’elevat consum energètic de les plantacions domèstiques. Tant pel que fa a la localització en pisos arrendats com a la modernització de les tècniques de cultiu, la sofisticació criminal de les xarxes delictives és cada dia més alta, cosa que es tradueix en més dificultats per a la policia en la seva lluita contra conglomerats altament especialitzats en el frau i la criminalitat. Si afegim a tot això que el risc que corren, amb penes que no són dissuasòries, és menor en comparació amb altres drogues, ens trobem davant una tempesta perfecta. Part de la solució, a més d’incrementar la pressió policial i jurídica, passa, segons molts experts, per encarrilar d’una vegada el debat sobre una hipotètica legalització de la marihuana, al mateix temps que s’endureixen les penes per a tot l’entramat de producció i tràfic il·legal.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
