Més espai per al Dret

Conviure en base al Dret depèn de nosaltres, de la nostra capacitat i voluntat per fer prevaldre la norma. I, en canvi, un té la sensació que avui dia el Dret incomoda, el Dret imposa unes obligacions que no volem acceptar, i això comporta que el Dret perdi pes.

Segons defineix la RAE, el Dret és el conjunt de principis i normes que regulen les relacions humanes en societat. El Dret està basat en unes convencions, com recordava el mateix Rousseau en el seu reconegut Tractat sobre el contracte social, que són elevats a norma, per donar-la a conèixer i així poder ser aplicada. El Dret, per a que sigui acceptat com a eina de convivència, requereix que sigui considerat i acceptat com una unitat harmònica de les normes que regulen aquestes convencions. En suma, el Dret requereix ser acceptat per tal que pugui ser vehicle i eina de convivència

I, no obstant, un té la sensació que en aquest temps de canvis, la creença en la norma i la seva acceptació està debilitant-se. Les guerres que han irromput en aquests darrers anys al nostre voltant en són clar exemple: el Dret ja no és empara per a la discussió de les diferències. I els atacs que s’han produït en plena guerra a unitats de les Nacions Unides o la Creu Roja, és una agressió molt més profunda que la violència armada mateixa, perquè mina i fa saltar pels aires el respecte mínim a les normes més bàsiques de què ens havíem dotat internacionalment davant conflictes bèl·lics.

La violència no respecta mai el Dret. Però havíem arribat a fixar unes convencions mínimes a respectar en contextos de guerra. Avui, les Nacions Unides (que som tots!) no estan aconseguint que es respectin aquests mínims drets internacionals.

I no és només en aquest escenari extrem de guerra que el Dret està perdent acceptació. També es dona en escenaris electorals; i no cal anar a Moldàvia o Veneçuela, sinó que als mateixos Estats Units s’està donant una situació que costa de creure que s’hagués produït tan sols fa unes dècades: la carrera electoral entre Donald Trump i Kamala Harris suposa, des d’una perspectiva del món del Dret, la lluita entre una persona sobre qui pesa una sentència per abús sexual i convicte, que no només ho accepta, sinó que reconeix la seva intenció de comprar el silenci de la persona assetjada, contra una candidata que ha dedicat la seva vida professional a perseguir com a fiscal general aquest tipus de casos. Des d’una perspectiva de consideració i acceptació del Dret i el sistema, l’elecció entre un candidat o un altre no plantejaria cap dubte tan sols fa uns anys; i, en canvi, avui els dos candidats estan frec a frec, empatats en les enquestes per a les eleccions. Semblaria que mai abans, en cap altre moment de la història, s’hauria donat un empat entre un perfil de transgressió habitual de la norma com la que provoca constantment l’expresident, i una candidata que ha estat clara defensora del sistema i l’ordre normatiu.

El Dret perd consideració. I no podem oblidar que no és sinó el recull de normes per garantir el bé comú a partir de les convencions que en societat ens atorguem. Negar el Dret és negar-nos a nosaltres mateixos, perquè està en l’essència de l’ésser humà com a subjecte social, convivencial. L’espai que perdi el Dret, l’ocuparà un altre instrument, un altre tipus de vehicle o procediment. Necessitem la norma. Negar-la és ignorar les convencions i la voluntat mateixa de convivència.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

I també suposa negar-lo quan s’abusa de la seva interpretació, fins a torturar-ne el sentit i propòsit de la norma, per defensar postulats que no van estar en la gènesi de la norma, ni constituïen el bé jurídic que es volia protegir o promoure amb la norma. Utilitzar el Dret per substituir el diàleg o pervertir el fi últim de la norma també és negar l’essència mateixa del propi Dret, que no és sinó una eina per a la convivència a partir de les convencions socials que configuren el nostre ordre, avui en plena transformació.

El Dret és més necessari que mai en un món en canvi i, no obstant, el procés de transformació de l’ordre social amb noves idees i convencions, dificulten que el Dret s’actualitzi i s’adapti a aquesta nova realitat, però ignorar-lo o negar-lo és prescindir de l’eina que s’ha mostrat més útil per a una convivència en pau.