Una riuada d’indignació

És difícil saber si les responsabilitats polítiques poden derivar en responsabilitats penals perquè el grau de culpa es dilueix en una espessa xarxa de microresponsabilitats entre les diferents baules que interactuen en la cadena de decisions.

¿Quins responsables no varen seguir els protocols, on es varen deixar de prendre les decisions més urgents...? Des de la necessària fredor penal, la responsabilitat política ha de transformar-se en culpa directa, i aquesta és una mutació molt difícil de demostrar. És a dir, cal relacionar directament les morts amb persones concretes, i aquest lligam és molt difícil de provar en termes penals. El precedent del Prestige n’és l’exemple més clar: políticament estava clar que el Govern Rajoy havia actuat amb una negligència greu. Però a l’hora de convertir la irresponsabilitat política en responsabilitat penal tot va quedar en fum. A banda del cap del petrolier i del cap de màquines, només va ser jutjat ‒-i absolt-‒ un càrrec públic: l’exdirector general de la Marina Mercant, José Luis López Sors, responsable de la decisió d’allunyar el vaixell de la costa. ¿Passarà el mateix amb les querelles que aniran presentant-se contra diferents càrrecs? De moment, els ultres de Mano Limpias ja han presentat la seva querella contra la directora general de l’Aemet, fidels a la croada contra el Govern Sánchez que mantenen per salvar Espanya de rojos y separatistas. I tot permet imaginar que no serà la darrera, amb el president Mazón com a candidat de la majoria d’elles.

Però si la responsabilitat penal és molt difícil d’escatir, la responsabilitat política ha esclatat en tots els estaments de l’Estat, des del Govern espanyol fins a l’autonòmic, passant per la institució monàrquica. Tots han fallat d’una manera tan estrepitosa, en una tragèdia tan greu, que resulta impossible d’entendre fins a quin punt la incompetència els unifica a tots. En el cas del Govern Mazón, els motius d’indignació s’acumulen a cada poble destruït, a cada barranc negat, a cada garatge inundat. I les preguntes són demolidores: ¿Per què la Generalitat va ignorar les alertes de l’Aemet, que des del dilluns ja avisaven de riscos greus d’inundacions i a les 9 del matí de dimarts parlava de risc extrem? ¿O l’avís de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, que a les 12 alertava de cabals fora de mare? ¿Per què Mazón no va interrompre l’agenda i feia piulades assegurant que amainaria el temporal? ¿Per què el sistema ES-Alert, que envia l’alerta als mòbils de la població, no es va activar fins la nit? I després, la descoordinació, el caos, la incapacitat d’atendre els ciutadans, la gent abandonada durant dies, un govern tan inútil que costa entendre com encara el seu president no ha dimitit.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Si el Govern autonòmic ha estat totalment incapaç de gestionar la situació, l’espanyol també ha demostrat una inoperància alarmant, perdut en el seu constant càlcul polític. Que Espanya enviés 10.000 policies a estomacar catalans que volien votar i hagi trigat dies a decidir enviar-ne 5.000 per gestionar una terrible tragèdia amb l’excusa del respecte autonòmic és una broma repugnant. Recordem les terribles inundacions a l’Alemanya de l’est el 2002, on Govern i lands varen actuar alhora sense dilacions. El Govern de Sánchez, en canvi, ha estat incapaç de mobilitzar tots els seus recursos, fins i tot ha rebutjat ajudes exteriors i en tot moment ha resultat inoperant.

A tot plegat cal sumar-hi la visita de la vergonya, Monarquia inclosa, que estava desapareguda des de l’inici de la tragèdia. A diferència de Schröeder, que el 2002 va anar a la zona al moment, va agafar una pala i es va enfangar per ajudar la gent, les "autoritats" espanyoles han fet una visita Mister Marshall, cinc dies després de la tragèdia, amb tota la parafernàlia del poder. I la gent, desesperada i abandonada, ha esclatat en un enuig que ha fet la volta al món. ¿Què s’esperaven? ¿"Visques al Rei"? ¿Que no s’adonen que la gent no vol reietons i presidentets passejant-se, sinó tot un Estat ajudant-la? Aquesta és la qüestió: l’Estat ha fet fallida a València. Penalment no sabem com derivarà tot el que ha passat però, políticament, l’ensulsiada és absoluta. La riuada de València ha deixat tots els reis despullats: Mazón, Sánchez, Feijóo, Felip. Només la ciutadania ha estat a l’alçada.