Aprofitar la dana per anar contra l’Estat
Des del primer moment es va començar a construir un relat que situava els equips de rescat en una situació d’inoperància injusta
L’esdevingut comunicativament a València es veia venir des del minut zero. Són sensacions que van començar a planar en el moment que es va tenir coneixement que les alertes havien arribat tard a la població.
Hi ha un concepte metafísic descrit per Aristòtil que és recurrent quan és necessari pensar en allò que va ser primer. Parla de la primera causa de tot moviment. El filòsof el va denominar "primer motor immòbil" i, per tant, que no està mogut per res. És paradoxal que una cosa que no mou res tingui tanta energia o tanta possibilitat per generar conseqüències incommensurables. Per a Sant Agustí aquest primus motor era Déu. Doncs en el cas de la dana aquest motor primer va ser la decisió de Mazón de no enviar l’alerta molt abans. Després va arribar la resta.
Mazón no és Déu. Així que seria interessant conèixer l’enginyer, meteoròleg, físic o col·lega de l’administració de la Generalitat Valenciana que li va assegurar que cap a les sis de la tarda, paraules textuals, la dana es traslladaria "cap a la muntanya de Conca". A més, va prosseguir afirmant que s’esperava que a les 18 hores d’aquell dia disminuís la intensitat. A partir d’allà la primera idea, com a primer motor, estava consolidada. No hi havia de què preocupar-se. No obstant, aquesta decisió va acabar amb la vida de 211 morts a València, de moment.
El president de la Generalitat Valenciana haurà fet la vista enrere en repetides ocasions intentant repassar els segons en què va decidir dir una cosa que després no es compliria. Mazón és jurista. Va estudiar dret a la Universitat d’Alacant i fins i tot va arribar a ser cantant del grup Marengo. Així que la seva veu només pot considerar-se la del portaveu que traslladava una informació oficial equivocada davant una situació de tanta responsabilitat. Sempre el polític diu el que li expliquen els professionals.
Això no és excusa per exonerar Mazón de l’escarni públic que es mereix. La responsabilitat és seva i ha d’assumir que el dolor de molts ciutadans li recaigui a l’esquena. És la cara pública. No n’hi ha cap altra. No obstant, des del primer moment es va començar a construir un relat que situava els equips de rescat en una situació d’inoperància injusta.
Notícies relacionadesLes xarxes socials anaven plenes d’una idea maliciosa: aquí no ve ningú; estem sols. Al cap de 24 hores de produir-se el desastre ja hi havia milers de missatges on es criticava l’absència d’ajuda sense aturar-se a pensar en res més.
Si analitzem altres desastres atmosfèrics, el més pròxim pot ser el volcà de La Palma, la crítica va arribar molt més tard, tot i que no tingui a veure res amb aquesta DANA. Però compte, els dolents sempre estan darrere d’aquestes situacions. Quan després descobreixes proclames que asseguren que "el poble només el salva el poble", caus en la qüestió. Qualsevol desastre natural és bo per generar el primus motor contra l’Estat. Afortunadament, Pedro Sánchez ha posat una primera xifra al desastre: 10.600 milions d’euros en ajudes. Tots gràcies a l’Estat, als impostos dels ciutadans i a la seva solidaritat.
