Donald Trump
Que ens enganxi treballant
Aquest resultat als EUA no "es carrega" la democràcia
Era molt difícil que Kamala Harris se’n sortís. No és el mateix tenir solucions o magnetisme que tenir la premsa progre a favor. Les bombolles mediàtiques cada cop són més autistes i pretensioses. I després passa el que passa. Si Joe Biden hagués admès que havia de marxar molt abans, potser haurien estat a temps de provar-ho amb Michelle Obama. Potser l’antiga màgia hauria pogut tornar. La Kamala Harris ha estat un succedani d’emergència, per no dir una paròdia, dels Kennedy in black.
Ambigua sobre la seva raça, tímida sobre el seu gènere, ofegada en les contradiccions d’un Partit Demòcrata que ven més fum que no pas coherència, a Kamala li ha passat com a Woody Allen: que les seves pel·lícules tenen més èxit a Europa que als Estats Units.
¿I ara què? Jo no estic d’acord que aquest resultat es "carregui" la democràcia. La gent ha votat el que li ha petat, diguem el que diguem nosaltres i The New York Times. El problema és que la democràcia no és incompatible amb l’antipolítica. Alguna cosa sabem aquí de la polarització extrema, oi? Som tant dels uns o dels altres -fins el punt de cercar la mort civil dels partidaris del rival-, que ningú no canvia mai d’opinió, passi el que passi. Així doncs l’única possibilitat de vèncer passa per mobilitzar al màxim els teus fanàtics, i que els fanàtics dels altres es quedin a casa. Trump ha escombrat Harris per la senzilla raó que diu menys mentides. La seva veritat serà la que tu vulguis. Però se li entén tot i, horror: t’ho creus. Ah, i també és veritat que als Estats Units és més fàcil arribar a president si ets negre que si ets dona. Fets canten.
¿Com ens afecta això a nosaltres? El declivi dels Estats Units, aquesta gran potencia menopàusica, és un seriós problema per als europeus que des de la Segona Guerra Mundial vivim de rendes. Making America great, i cada vegada més aïllacionista, Trump ens farà més petits. O ens obligarà a afrontar-ho.
Compte que amb Kamala Harris no hauria estat tan diferent. Potser l’única diferència significativa entre Harris i Trump, pel que fa a nosaltres, és que la primera ens deixava a l’estacada i prou. Ell va més enllà. L’alt right americana no és tímida a l’hora de bombejar suport polític i financer cap als focus d’extrema dreta nacionalista emergents a tot Europa. Igual que l’extrema esquerra bolivariana té les seves terminals aquí, entre nosaltres. Per no parlar de l’Iran, Hamàs, etc. A Israel fa temps que no esperen res de ningú.
El perímetre del món imperfecte però lliure s’estreny dramàticament. No som lluny d’on era Churchill quan plantava cara solitari a Hitler, França es rendia, Washington no volia saber res de la guerra i, quan per fi hi va entrar, no pas per això va evitar que l’URSS portés els límits de l’imperi rus fins a Berlín. Ens en vàrem sortir llavors i ens en sortirem ara. Però no mirant a la Casa Blanca ni mirant-nos el melic. Que Trump ens enganxi treballant.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
