Un estat d’ànim

Una majoria de nord-americans han confós la tragèdia amb la comèdia. Potser perquè estan cansats que no els surtin els números i no veuen expectatives, o perquè ja no entenen el món o no els agrada el que es dibuixa, o perquè estan farts que ningú els parli o, si ho fan, ho facin des d’un pam per sobre dels seus caps. El cisma absolut entre les zones rurals i les ciutats dona moltes pistes. La representació immutable del món d’abans i el vertigen dels que miren al futur com un desafiament. Trump ha arrasat al camp.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Els EUA han votat un líder. Un líder que creuen fort, sòlid, simple, comprensible i protector. Un líder dels d’abans, dels de sempre..., dels que fan por. Trump és l’encarnació d’un desig, d’una necessitat. Algú que els comprèn en aquest món incomprensible. Algú que promet guiar-los per terrenys incerts. Jo no flaquejaré, els diu. Soc un déu antic i us tornaré a portar el món d’ahir. Aquest en el qual era possible prosperar. Aquest que no s’enfrontava a un repte tan majúscul com el canvi climàtic. ¡Que callin els apòstols de l’apocalipsi!

Els furiosos, temorosos o fastiguejats creuen trobar la resposta en Trump. O en Netanyahu o en Putin o en tants d’altres, llunyans o molt pròxims. Recordem, Trump és l’home que va girar el cap en l’últim moment i va esquivar una bala. L’home acorralat pels tribunals. El que va congregar una multitud d’estrafolaris assaltant el Capitoli. Trump es burla de l’Estat i de la democràcia i sembla tocat per la gràcia de Déu. És, a la fi, la resposta trasbalsada a un estat d’ànim també trasbalsat.