Res és el que sembla

Quan les ‘fake news’ les donem els mitjans

1
Es llegeix en minuts

Cada matí, el primer que fem al diari és parlar de vostès. Comencem la jornada escoltant Oli Valls, el nostre magistral SEO de continguts, que ens exposa el que vostès van consumir en l’edició digital del dia anterior i també ens explica la informació que estan buscant les persones que encara no ens llegeixen. La setmana passada les recerques més freqüents eren sobre quants morts/desapareguts hi havia en la tragèdia de València o, més concretament, al pàrquing del centre comercial Bonaire. Fins aquí, el coneixement del comportament de l’audiència enriqueix i millora els mitjans informatius perquè sabem quins són els interessos de l’audiència i podem organitzar així les nostres prioritats. Però, a partir d’aquí, hi ha tres reaccions diferents. Els outlets periodístics es dediquen a especular amb les respostes a aquestes preguntes incontestables. La segona reacció és la dels mitjans que miren d’aprofitar-se d’aquests corrents de recerques per col·locar els seus temes, moltes vegades esbiaixats ideològicament. Per exemple, aquest divendres passat un mitjà digital obsessionat a enderrocar Mazón, abans que a informar sobre el que ha passat, va assegurar estar en possessió d’una acta de la comissió de coordinació de l’emergència en la qual es "reconeixia" l’existència de 1.900 desapareguts en la dana. Les alarmes van saltar en totes les redaccions, que, enmig de l’allau d’informació d’aquell dia, van haver de comprovar que l’acta no existia, que eren les notes d’un assistent sotmeses a la seva lliure interpretació i que continuàvem sense tenir dades consistents per respondre a les recerques dels lectors. Dilluns, per fi, una de les millors periodistes de successos d’Espanya, Teresa Domínguez, va respondre a Levante-EMV a la pregunta: les primeres inspeccions dels cossos de seguretat no havien trobat cap cadàver al pàrquing del centre comercial Bonaire. Pregunta resposta, amb dades. Missió complerta.

Temes:

Fake news