Editorial
Temor d’una guerra comercial
La qüestió és com fer compatible el control de la inflació amb el programa MAGA de Donald Trump
Convé no confondre’s amb l’alça que van experimentar el Dow Jones i l’SP500 després de la victòria de Donald Trump. Aquest moviment de les borses pot respondre més a especulacions financeres que a previsions sobre l’evolució de l’economia mundial real, amenaçada per un rebrot de la guerra comercial com el que va tenir lloc durant el primer mandat de Trump. Els principals instituts i unitats financeres han començat a calcular l’impacte que tindria la imposició d’un aranzel universal del 10%, i d’aranzels específics per a alguns productes, en el creixement de les economies mundials. Alguns països, com la Xina, Mèxic i Alemanya, principals proveïdors del mercat nord-americà, es podrien veure perjudicats en més d’un punt del PIB, si la nova Administració de Trump manté les promeses que el candidat ha formulat durant la campanya electoral. Això, sense considerar les amenaces formulades en moments d’extravagància verbal. A la Unió Europea l’impacte seria evident, tot i que desigual. Malgrat les conseqüències molt negatives que van tenir a Espanya en alguns productes, les mesures adoptades pels EUA durant el primer mandat de Trump, es considera que l’impacte sobre el nostre PIB no depassaria el 0,6%.
Un dels principals lemes de la campanya republicana ha sigut la lluita contra la inflació, qualificada d’autèntic malson en els mítings i en multitud d’anuncis electorals. Tot això malgrat que la inflació ben just depassa actualment el 2% als EUA. Trump va explotar el record dels anys posteriors a la pandèmia, quan va assolir el 10%, transformant-lo en un dels principals reclams de la campanya. Els bons resultats aconseguits pel milionari de Nova York entre votants humils són en bona mesura el resultat d’haver presentat la inflació com una plaga que omple els carrers de les ciutats nord-americanes de ciutadans sense sostre, emigrants indocumentats i víctimes del fentanil.
Contenir la inflació no només és legítim, sinó que resulta necessari. Res crea tanta desigualtat social i colpeja tant les classes mitjanes com uns preus incontrolats. La qüestió és com fer compatible aquest control amb el programa del MAGA (Make America Great Again) que es proposa defensar els llocs de treball tornant a una dràstica política d’aranzels que encariria els productes importats i, en conseqüència, el cistell de consum. No n’hi ha prou d’assegurar als nord-americans que els Estats Units tenen de tot, com ha pretès Trump durant la campanya. El 30% dels cotxes elèctrics que circulen al país procedeixen de la Xina i són més barats que els Tesla que produeix Elon Musk. ¿Algú creu que Xi Jinping no adoptarà contramesures que encara complicaran més el panorama? En cas de tornar, la guerra comercial no només castigarà molts dels que han votat Trump. Impulsarà el dèficit del país i pot fer que la Reserva Federal mantingui alts els tipus, fet que debilitarà encara més l’euro i encarirà també les importacions de la Unió Europea. Una cosa és prometre una cosa i el seu contrari, i una altra portar a terme una política cridada a tenir un cost social i a desestabilitzar una economia mundial ja per si mateixa debilitada.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.