Temor d’una guerra comercial

Un dels principals lemes de la campanya republicana ha sigut la lluita contra la inflació, qualificada d’autèntic malson en els mítings i en multitud d’anuncis electorals. Tot això malgrat que la inflació ben just depassa actualment el 2% als EUA. Trump va explotar el record dels anys posteriors a la pandèmia, quan va assolir el 10%, transformant-lo en un dels principals reclams de la campanya. Els bons resultats aconseguits pel milionari de Nova York entre votants humils són en bona mesura el resultat d’haver presentat la inflació com una plaga que omple els carrers de les ciutats nord-americanes de ciutadans sense sostre, emigrants indocumentats i víctimes del fentanil.

Contenir la inflació no només és legítim, sinó que resulta necessari. Res crea tanta desigualtat social i colpeja tant les classes mitjanes com uns preus incontrolats. La qüestió és com fer compatible aquest control amb el programa del MAGA (Make America Great Again) que es proposa defensar els llocs de treball tornant a una dràstica política d’aranzels que encariria els productes importats i, en conseqüència, el cistell de consum. No n’hi ha prou d’assegurar als nord-americans que els Estats Units tenen de tot, com ha pretès Trump durant la campanya. El 30% dels cotxes elèctrics que circulen al país procedeixen de la Xina i són més barats que els Tesla que produeix Elon Musk. ¿Algú creu que Xi Jinping no adoptarà contramesures que encara complicaran més el panorama? En cas de tornar, la guerra comercial no només castigarà molts dels que han votat Trump. Impulsarà el dèficit del país i pot fer que la Reserva Federal mantingui alts els tipus, fet que debilitarà encara més l’euro i encarirà també les importacions de la Unió Europea. Una cosa és prometre una cosa i el seu contrari, i una altra portar a terme una política cridada a tenir un cost social i a desestabilitzar una economia mundial ja per si mateixa debilitada.