Eleccions als EUA
La ‘trumpada’ del Partit Demòcrata
El fracàs no és només de Harris, que va sortir tard a córrer. El progressisme sembla més enfeinat en batalles culturals que no en la butxaca de la gent
Trump comparece tras ganar las elecciones /
Per aquestes caramboles de l’atzar, la trumpada m’agafa amb El conte de la serventa a les mans per a un club de lectura. En la novel·la de Margaret Atwood, els EUA s’han convertit en una dictadura policial anomenada Gilead, on la llibertat de premsa no existeix i en la base de l’estructura piramidal hi ha les dones en edat fèrtil: les "serventes". Els seus cossos i el seu destí pertanyen a l’Estat; no tenen ni un cèntim a la butxaca ni poden llegir. Quan la novel·la va sortir publicada, el 1985, va ser qualificada de "distopia"; o sigui, la representació fictícia d’una societat futura horripilant. Quaranta anys després, la part futurible del concepte s’ha volatilitzat: la distopia ja és aquí, l’amenaça tangible sobre llibertats i puntals bàsics de la democràcia liberal. No en va, set estats nord-americans han blindat el dret a l’avortament en aquestes eleccions. L’única victòria de Kamala Harris, l’única.
Ho tenia espinós, malgrat el somriure conciliador. Dona. Negra. Sense fills. Una campanya molt curta i a repel per l’escassetat de reflexos del Partit Demòcrata. Li ha faltat temps i substància per distanciar-se del seu predecessor, Joe Biden. I algunes claus del programa electoral no han sabut seduir el seu potencial electorat: política exterior, canvi climàtic, drets reproductius. Les dones blanques no han fet pinya entorn de l’avortament, i Gaza queda molt lluny de Detroit. Les mongetes, ai, bullien en una altra cassola.
Notícies relacionadesEn canvi, l’inefable Donald Trump, el rei de les notícies falses, que ha arribat a retuitar un comentari a la xarxa X en el qual es deia que la seva contrincant es va ajudar de "fel·lacions" al llarg de la seva carrera política, el candidat republicà, dic, ha sabut tocar les cordes del violí diabòlic: l’asfíxia econòmica de les famílies de classe mitjana i baixa, la desconfiança institucional i la reacció contrariada als avenços en la igualtat de gènere. Sobre això, resulta molt significativa la polarització del vot hispà: el 61% de les llatines s’ha bolcat en Harris, mentre que el gruix dels homes (54%) ha preferit escorar-se en la masculinitat casposa de Trump ("em cuidaré de vosaltres encara que no ho vulgueu").
La incertesa econòmica ha castigat amb severitat el camp i les ciutats del Cinturó d’Òxid, a l’Oest Mitjà, on va brillar la indústria de l’automòbil el segle passat i que havia votat demòcrata des del new deal fins a la crisi financera del 2008. Encara que les dades macroeconòmiques aguantin el tipus, una cosa ben diferent és omplir la nevera i el dipòsit de gasolina, llogar un pis, formar una família. Bernie Sanders, senador progressista per Vermont, veia a venir la patacada: "No hauria de sorprendre gaire que un Partit Demòcrata que ha abandonat la classe treballadora descobreixi que la classe treballadora l’ha abandonat". L’esquerra està més preocupada per les batalles culturals que per les condicions de vida de la gent corrent. Compte amb el reflex als miralls que hi ha a casa.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
