Conspiranoics que no creuen en res

¿Què ha compartit al mòbil aquests dies de la dana? ¿Informacions d’ajuda i dades oficials? ¿O ha compartit missatges de "mort a Pedro Sánchez" o de "el poble salva el poble", d’un individu que només salvava el seu compte corrent amb suposades donacions? Avís: l’estafa de l’estampeta té versió actualitzada amb agitadors polítics a les seves xarxes.

Mirem amb sorpresa la victòria de Donald Trump. Un tipus que diu que els immigrants mengen mascotes dels americans, però que ha sigut votat per emigrants. El mateix tipus que va recolzar l’assalt al Capitoli. Ara segur que ja no hi ha dubtes de la legitimitat ni assalts, perquè si ells guanyen, els de les conspiracions, tot va bé. És com Vox, que va fer campanya contra les autonomies, però ara viuen d’aquestes a la seva butaca.

Aquí també es votaria Trump. Perquè aquí hi ha gent que vota Alvise. Perquè aquí hi ha gent que vota Vox. Perquè hi ha gent que vota el negacionisme i notícies falses. Els mateixos que diuen no creure en res, ni en l’Estat, ni en els mitjans perquè enganyen. Però sí que confien en els mentiders i negacionistes messiànics, sense evidències, només com una qüestió de fe. En aquests sí que creuen els que diuen no creure en res. Quina contradicció.

Caldrà recordar que no s’ha de desitjar la mort a Pedro Sánchez, ni a Feijoó, ni a Carlos Mazón ni a Felip VI ni a la reina Letizia Ortiz. Caldrà recordar que hi ha un estat de dret i que per a les responsabilitats polítiques estan els tribunals, i no fer justícia pel seu compte. El problema és l’odi que alguns i algunes porten a les venes perquè, des de l’emoció, el sistema cognitiu no vol parar-se a pensar ni en el que diu ni en el que fa.

Sí, clar que hi ha periodistes que ho fan malament. Algunes i alguns, més que periodistes, han semblat portaveus polítics. Però això passa a totes les professions. També hi ha professorat que ho fa malament, i personal mèdic, i taxistes, i caixeres... Però quan optes per un farsant, és com si optes per un conductor d’autobús sense carnet, o per un curandero abans que per un metge. A veure, que la temeritat és lliure però la responsabilitat col·lectiva, no. I quan optes pel farsant i agitador i les seves mentides, t’acabes convertint en el mateix.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Enmig, influencers irresponsables que opinen de tot sense saber i creadors de contingut que quan fiquen la pota diuen que no són periodistes. Els que ens hi dediquem ho sabem. El que és dolent és que et venguis com a tal sense ser-ho. Crear contingut a la xarxa està bé si et dediques als videojocs, a receptes de cuina o al maquillatge. Però la salut i la informació són figues d’un altre paner, compte amb els efectes que se’n deriven.

Mentrestant, aquests tipus es venen com a salvadors, demanen donacions que van a les seves butxaques, ocupen pla per postureig o esquiven ajudes a pobles a cop de likes… Pregunteu amb quina finalitat ho fan i qui els paga, potser comenceu a entendre per què ho fan. Tot és una coberta amb fum. I et volen a tu, que et creus lliure, per acabar sent una simple marioneta manipulada pels seus fils.