Fang, neu, boira
Ja estan instal·lats els llums nadalencs als carrers i als aparadors dels basars xinesos, malgrat els esdeveniments que van superposant-se en estrats d’impotència. Gaza, la dana i la seva menyspreable gestió, la victòria de Trump. No tinc l’ànim encara per a celebracions, però sí d’abric gruixut, bufanda i fred pelat, del que aclareix les neurones. Enyoro els hiverns moscovites per les temperatures gèlides, per sentir de nou aquelles agulles a la cara, vivificants durant només una estona, i sobretot per la neu rere la finestra, quan queia lenta, en flocs grans, ben quallats. Acabada de caure, abans del trepig i que la condensació la transformés en gel i relliscada, la neu tornava l’aire més respirable, el silenci més pur, la nit més clara, gairebé fosforescent. De vegades nevava com en el final del gran relat de James Joyce, lleument, "sobre els vius i sobre els morts".
Tan blanca i tova, cobria enganyosament tot allò lleig, el dolor i la sordidesa d’aquell temps. Ara no és la neu la que embolica el món com un vel d’anestèsia, sinó el fang, tones de fang pestilent. Fang real i fang metafòric. Sorprèn la quantitat de paraules que acull el diccionari per acotar aquest aliatge salvatge de terra i aigua: fang, llot, llim, llacor, tarquim, fangar. Fang negrós per tot arreu, fang que produeix insomni. Cal anar obrint-se pas en l’aiguamoll de les fake news a cop de matxet.
Notícies relacionadesLa sobreinformació esdevé desinformació. Aquesta setmana, la periodista Delia Rodríguez encunyava a El País un concepte molt interessant: el de la "boira mental", un estat de confusió semblant al que pateixen els malalts crònics de covid. Esmussament, empatx emocional, certa sensació d’irrealitat, com si ens envoltés un núvol tòxic que és "el nostre propi sistema cultural i informatiu". L’ascens de Donald Trump i l’eixamplament del fangar s’han produït en paral·lel a la descomposició dels mitjans de comunicació tradicionals. ¿Com va poder arribar a arrelar la idea que la vacuna t’inseria un xip al cos? Les xarxes han desbancat la premsa en una progressió ascendent. La màgia de poder transmetre els fets en temps real s’ha convertit en un colador de notícies falses, notícies enganyoses o sense context. També ho estem veient en la tragèdia de València. Twitter (2006), Instagram (2010), Telegram (2013), TikTok (2016). Ara Elon Musk, l’home més ric del planeta, un suport decisiu del candidat republicà, es vanta que X (abans Twitter) és la font número u de notícies al món (586 milions d’usuaris actius mensuals). Ja té línia directa amb Volodímir Zelenski, el president d’Ucraïna.
S’ha fet realitat la consigna que va proposar el 2018 Steve Bannon, exconseller de Trump: "L’autèntica oposició està en els mitjans de comunicació. I la manera de tractar-hi és inundar la zona amb merda". O amb fang. La humanitat tenallada per la seva pròpia criatura. Enmig de la desinformació, la boira ha arribat per quedar-se; és el nou estat mental.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
