1
Es llegeix en minuts

Kamala Harris no ha aconseguit arrossegar la societat nord-americana cap a un lloc més amable que la preposidència de Donald Trump que ens espera. No és un error. Serà una presidència prepotent, insuportable per a molts. Un joc de paraules potser dolent, però fins i tot un acudit dolent és millor que la realitat.

Notícies relacionades

Ens havíem il•lusionat amb la idea que Harris pogués convertir-se, encara que per poc marge, en la primera presidenta dels Estats Units. Dona i negra. Francament, vam fantasiejar per sobre de les nostres possibilitats. I potser també ho estem fent ara quan pensem que Harris tornarà a ser la candidata del partit demòcrata en les properes eleccions. Les dones que arriben a càrrecs de responsabilitat sovint tenen només una bala. One shot, dirien els americans. Es prova amb una dona i, si no l’encerta en un lloc de responsabilitat, la reacció social acostuma a ser més dura o exigent, i la immensa majoria de vegades es tria un home com a successor per la percepció, conscient o no, que un home podrà corregir el tret. Confiar en les dones per a càrrecs de màxima responsabilitat massa sovint continua sent una mena d’aventura que ha de confirmar-se reeixida a la primera. Això col·loca les dones en la difícil posició de demostrar la seva capacitat en circumstàncies més desafiants i amb menys marge per a errors. Com li ha passat a Harris, amagada durant quatre anys i sobtadament a l’escenari, a quatre mesos de les eleccions, per cobrir la deficient gestió i la manca de futur de Joe Biden. Rescatar el context és fonamental per valorar l’èxit o el fracàs en tots els casos.

En la seva primera intervenció després de perdre les eleccions, Harris va admetre que "a vegades la victòria triga a arribar, però això no significa que no acabem guanyant". Serveix tant per al cas de Trump com per al de les dones en general. No li va passar a Hillary Clinton, que en la primera derrota ja va ser substituïda per un candidat home, Joe Biden. Clinton ni tan sols es va presentar a les primàries. Sovint, les dones acusen aquest excés d’exigència apartant-se del camí. Veurem què passa amb Kamala Harris.