Trump i la seva llarga llista de damnificats

Dins de casa és ben previsible que amb la seva tornada a la Casa Blanca sortiran perdent tant les dones, sobretot en un tema tan sensible com el dret a l’avortament, com els membres de les minories, començant pels que es trobin en situació irregular, ja que els seus reiterats anuncis sobre una política migratòria més restrictiva apunten a expulsions massives (sense oblidar que Joe Biden ha expulsat més persones que el mateix Trump en el seu primer mandat). A ells s’hi afegeixen, en un marc definit pel clar deteriorament acumulat per Washington com a líder mundial, tots els que continuïn pensant que els valors i els principis han de ser les bases del comportament d’un Estat que es declara campió de la democràcia, de l’imperi de la llei i de l’ordre internacional basat en normes. Pitjor encara, també es veuran defraudats els que, immersos en un somieig il·luminat, creuen que amb ell els Estats Units es tornaran a recuperar d’un declivi que molts consideren ja imparable i que Trump (que és en si mateix el millor senyal de la costa avall en què es troba el país) posarà fi a les desestabilitzadores bretxes de desigualtat internes, defensant els més vulnerables.

Mirant cap a l’exterior, els ucraïnesos apareixen com els primers de la llista d’afectats. Tot i que encara no es coneguin els detalls del seu "pla de pau", tot apunta que Zelenski veurà retallat el suport econòmic i militar; o el que és el mateix, Putin augmentarà les seves opcions de quedar-se definitivament almenys amb el Donbàs i la península de Crimea. És més, es pot preveure que el president rus reforçarà immediatament l’ofensiva per arribar a la previsible taula de negociacions en una posició d’avantatge que li permeti assegurar-se encara més territori ucraïnès. Tot i que finalment no arribi a eliminar tota l’ajuda, sembla clar que Trump ni permetrà que les forces ucraïneses facin servir els míssils rebuts fins al seu màxim abast, cosa que obligaria Moscou a replantejar el seu pla d’operacions, ni els entregarà el material necessari per recobrar la iniciativa estratègica.

Els palestins, que ja estan sent massacrats amb la complicitat de Biden, són els següents en la llista de castigats. Si en el seu primer mandat Trump ja va decidir traslladar l’ambaixada a Jerusalem i reconèixer els alts del Golan sirians com a territori israelià, ara és probable que acabi per donar carta blanca a Benjamin Netanyahu en el seu afany per crear un nou ordre regional, que suposa eliminar tota possibilitat de crear un Estat palestí viable, netejar la zona sud del Líban de la presència de Hezbol·là i reactivar els Acords d’Abraham amb la normalització de relacions entre Tel-Aviv i Riad. Tot això a l’espera que es vagi completant el setge contra l’Iran, col·locat en la diana tant de Netanyahu com del mateix Trump des de fa temps.

Notícies relacionades

L’error convergent

Talent Arena, formant talents digitals

I sembla que tampoc seran millors temps per als membres de la Unió Europea. Igual que la seva visió transaccional de les relacions internacionals pronostica un debilitament del vincle transatlàntic i, per tant, un qüestionament de la cobertura de seguretat prestada des de fa dècades en el marc de l’OTAN, el seu enfocament proteccionista augura una guerra comercial de conseqüències nefastes. I tot això, mentre el projecte europeista passa per una crisi ben visible, amb Alemanya i França col·lapsats, i la confirmació que tant en la Comissió Europea com en el Parlament Europeu cobra força un ultranacionalisme escassament inclinat a potenciar el pes de la UE en l’escenari internacional.

Igualment, l’unilateralisme de Trump també és una mala notícia per fer front a les amenaces existencials. ¿Quant tardarà a tornar a sortir de l’Acord de París?