Si la UE no espavila, també veurà el seu Trump

La recerca d’una autoritat competent, que generi respecte i fins i tot temor, que no s’intimidi a l’hora de solucionar els problemes, que defugi el pensament correcte i que tingui prou carisma per escoltar i parlar a i en nom del poble. No importa tant la ideologia com la defensa de la identitat, de la pàtria, d’uns colors, d’una mitologia, que sigui la que uneix a persones de diferent procedència econòmica i social. El nosaltres davant l’ells que ha anat alimentant el pitjor de la història i que crea enemics que deuen, en el pitjor dels casos, eliminar-se per ser i pensar diferent. Objectivo: silenciar i substituir el poder establert per un altre de nou que ha de regenerar la societat.

A Occident vivim les conseqüències de la crisi econòmica iniciada el 2008, que va obrir la porta al naixement de posicions radicals de protesta a esquerra i dreta del tauler polític. En nom de la identitat, de la ideologia, de la bandera o d’una manera d’entendre la cultura, es van obrir pas en les democràcies liberals lentament, fins que han anat arribant al poder. Un denominador comú en tots aquests moviments és la necessitat de protegir, econòmicament i socialment, el seu món. Darrere d’ells hi ha líders més o menys grotescos, més o menys fanàtics i més o menys carismàtics i llestos. Els envolten petits equips de lleials i familiars; cercles de confiança que són incapaços de dir-li al Rei quan està despullat. Pitjor: els riuen les gràcies i els balls.

Notícies relacionades

EL PERIÓDICO es bolca sobre la vivenda

Un paràsit a la llengua

Aquesta nova política ha desenvolupat lideratges molt resistents. Han sigut aquells que també han sabut retransmetre i manipular els missatges i la informació de manera artera. Han aprofitat els errors comesos per uns adversaris que han sigut incapaços d’entendre els problemes reals d’una majoria dels ciutadans i que han sabut gestionar els problemes reals. Uns rivals, els establerts, que moltes vegades han perdut el temps en assumptes accidentals i a mirar-se el melic, sense dedicar-se als temes importants. Molts informes saberuts i poca execució. Enmig de la tempesta, no s’assabenten o, és pitjor, no s’han volgut assabentar del que queia.

Igual com n’hi ha hagut extraordinaris, els Estats Units han tingut presidents mentiders, ineptes, irrellevants i senils. Però cap com Donald Trump. La seva tornada a la Casa Blanca és fruit del despropòsit del Partit Demòcrata, al no haver jubilat Joe Biden abans de temps, i de l’evolució d’una majoria de ciutadans que demana respostes diferents dels problemes de sempre. Per a Europa, l’avís: més val espavilar d’una vegada abans que sigui massa tard. Els nostres Trumps esperen ansiosos a continuar augmentant el poder, encantats que els que envien no s’assabentin de la tempesta que assola a l’exterior.