100 dies de president Illa: el com i el què
Es compleixen 100 dies des que Salvador Illa va prendre possessió com a president de la Generalitat de Catalunya, havent aconseguit la investidura gràcies al suport d’ERC i dels Comuns. La seva principal aportació durant aquest breu període ha sigut la reinstauració de la normalitat política i institucional després de més d’una dècada d’atzagaiades. Illa manté una bona interlocució amb el Govern d’Espanya, ha rebut el cap de l’Estat, ha assistit a la cerimònia d’obertura de l’any judicial a Catalunya, s’ha reunit amb tots els expresidents de la Generalitat que no estan en actiu, s’ha citat amb alguns presidents autonòmics i vol fer-ho amb la resta, però també amb alguns alcaldes, i ha rebut els representants dels diferents grups parlamentaris catalans. Un comportament que crida l’atenció, per contrast, amb les pràctiques de governs anteriors, però que en realitat és el que s’espera en el marc d’un sistema democràtic per part de dirigents polítics que actuen responsablement i amb lleialtat. En el seu debut, Illa s’ha caracteritzat per donar prioritat a les formes, a les bones maneres, que últimament escassegen tant en política, i pel respecte institucional, com posa de manifest la seva compareixença parlamentària aquesta setmana passada, a petició pròpia, per informar de la gestió de la Generalitat davant la recent dana, que ha sigut aplaudida per part de tots els grups de l’oposició i que, en certa manera, dota de contingut a la primera part del seu lema presidencial: "Unir i servir".
No obstant, encara que aquesta actitud el converteixi en una rara avis en un panorama polític enfangat, tant en sentit figurat com en sentit literal, la seva empremta ha d’anar més enllà de la seva manera de fer les coses. Al cap i a la fi, el seu llegat es mesurarà més pel que ha fet, més que per com ho ha fet. Des de l’inici de la legislatura i més enllà del compromís amb un finançament singular per a Catalunya, una política institucional de pes, el president ha fet anuncis importants en matèria de polítiques públiques, com són el pla de xoc contra la sequera, l’aposta per millorar els barris com a mecanisme per garantir la cohesió social, el pla de construcció de 50.000 vivendes i la seva aposta per la modernització de l’administració pública, que li ha fet anunciar el final de la cita prèvia i posar en marxa una comissió d’experts per abordar la reforma.
Notícies relacionadesPressupostos
Però, perquè aquestes ambicioses polítiques puguin portar-se a terme, és necessària l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat, que, ara com ara, no tenen els suports garantits. Per part dels Comuns, per les diferències que els separen respecte a algunes polítiques a les quals dona suport el Govern Illa, com per exemple l’ampliació de l’aeroport del Prat. I, per part d’ERC, per la incertesa que genera la seva inestable situació interna i els resultats del seu pròxim congrés. Per això, i malgrat que existeixin altres socis potencials i que algunes veus, com la de l’expresident Mas, hagin advocat perquè es produeixi una entesa entre Junts i el PSC, no és gens evident que les bones maneres d’Illa acabin ben aviat produint polítiques públiques. I aquest és el repte dels pròxims mesos, avançar cap al què i determinar amb qui.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
