El 47è president dels Estats Units

El seu triomf és inapel·lable, i el seu poder, absolut. Ha guanyat per golejada el vot popular i la presidència i el seu partit controla el Senat i probablement el Congrés, a més del Tribunal Suprem; deixant-lo amb les mans lliures per fer el que vulgui, s’envoltarà de fidels que li riuran les gràcies i no hi haurà adults a l’habitació capaços de moderar les seves ocurrències. És previsible que trobi fórmules que l’eximeixin de tots els delictes pels quals té causes obertes, que amnistiï els assaltants del Capitoli, i que ajusti comptes amb els polítics, jutges o periodistes que li cauen malament. També ha dit que substituiria 50.000 funcionaris per gent "lleial", que abaixarà impostos (fet que augmentarà el dèficit), disminuirà les salvaguardes ambientals, expulsarà en massa immigrants indocumentats, elevarà murs a la frontera i combatrà amb duresa la delinqüència. Cal confiar que la divisió de poders i els checks and balances de la democràcia americana siguin forts i evitin les temptacions autoritàries d’un personatge que ha sigut capaç de torejar la justícia durant els quatre últims anys. Sonia Sotomayor, jutge del TS, creu que amb la jurisprudència més recent Trump podria ordenar impunement l’assassinat d’un rival polític, i Robert Kaplan tem que els EUA es puguin encaminar cap a un model autoritari, perquè ja Franklin advertia que tenim una república "si la sabem conservar". Però ningú pot dir que Trump l’hagi enganyat, perquè America first i Make America great again són dos eslògans molt clars.

En el pla internacional augmentarà la incertesa, la tensió amb la Xina, el proteccionisme comercial, les tendències aïllacionistes i la política transaccional de suma zero. Trump es desinteressarà pels valors, els drets humans, la democràcia i la lluita contra el canvi climàtic. I dificultarà la discussió amb la Xina sobre temes d’interès comú com la regulació de la IA, la proliferació nuclear o la seguretat alimentària i sanitària. Putin està satisfet amb l’elecció del seu amic i Netanyahu tindrà les mans lliures a l’Orient Mitjà.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Per a Europa, la presidència de Trump anuncia el deteriorament de la relació transatlàntica, la imposició d’aranzels de fins a un 20% (ens pot costar 200.000 milions d’euros anuals), la falta de coordinació sobre assumptes d’interès comú, el suport a líders euroescèptics i el buidament de l’OTAN, al reduir les seves aportacions militars i financeres per deixar-la dorment, i a nosaltres, inermes, davant una Rússia agressiva i expansiva. Pitjor li anirà a Zelenski, ja que Trump ha dit que parlaria amb Putin per solucionar el problema abans de la seva presa de possessió, i si això passa Ucraïna perdrà el territori que ja ocupa Rússia, haurà de renunciar a l’OTAN i la UE i es convertirà en un país amb sobirania limitada.

Opino que el pitjor serà tenir al capdavant del país més poderós del món un home impredictible amb instints autoritaris, que el 2016 va dir que podria engegar un tret a algú a la Cinquena Avinguda de Nova York sense que li passés res, i que ara arriba a la Casa Blanca molt crescut i sentint-se per sobre del bé i el mal.