Un còctel tenebrós

Tant de mal fa la grandiloqüència com la humilitat. Sobretot si parlem de política. Fa tanta por la voluntat de passar a la història, explícita, com l’argument de treballar –"sense sou, ni títol, ni reconeixement"– per amor a l’art o, en aquest cas, a la pàtria. El primer cas és el de Donald Trump, que comença "una etapa daurada" perquè "el poble ha recuperat el control del país", i que lidera "el moviment polític més gran en la història de la humanitat". Home, francament, se m’acudeixen uns quants episodis històrics força més rellevants que aquest, amb la notable diferència que, quan es van produir (no ho sé: la Revolució francesa, posem per cas, o la revolta dels soviets o, posats a fer, la caiguda de l’imperi romà) ningú no va pretendre que fossin, en el seu origen, els més significatius de tots els segles.

El segon cas és el d’Elon Musk. Les primeres cometes són seves, just després de la victòria electoral que el magnat ha ajudat a bastir amb tanta vehemència i precisió. Els usuaris de X n’estem fins al capdamunt, de les arengues de Musk, de les brometes i els insults, de la proliferació desbordada de perfils no desitjats d’ultradreta i de l’atiament de les baixes passions. La pregunta és: ¿per què hi som, encara? Però això són figues d’un altre paner. No li calen sous, ni títols, ni reconeixements, però sí una influència que, de fet, ja té. ¿Per què? ¿Per poder fer més estel·lars encara els negocis que té entre mans? ¿O per intervenir directament –diuen que amb un càrrec per retallar la despesa estatal– en la política del dia a dia? Alguns analistes han recordat la terrorífica escena del palau de Goering (a l’estupend llibre L’ordre del dia de Vuillard), on Hitler reclama diners a 24 industrials alemanys per finançar la campanya de 1933. S’hi assembla, però, aquí, Musk no solament paga, sinó que es postula com a protagonista de la història. No solament pensa beneficiar-se del poder, sinó exercir-lo. La grandiloqüència més desfermada i la modèstia més falsa. Un còctel tenebrós.