Els BRICS, l’alternativa a Occident
El Brasil, Rússia, l’Índia, la Xina i Sud-àfrica estan convençuts que el ‘vestit occidental’ s’ha quedat estret i obsolet
Els BRICS, l’alternativa a Occident
Washington continua tancant els ulls davant la probabilitat que uns països emergents suposin una amenaça per al sistema financer global sustentat en el dòlar dels EUA. La realitat, però, és que els BRICS (Brasil, Rússia, l’Índia, la Xina i Sud-àfrica), als quals des d’aquest any s’han unit l’Iran, Egipte, Etiòpia i els Emirats Àrabs Units (l’Aràbia Saudita no ha fet l’últim pas), ja són una nova força geopolítica, que està construint una alternativa a l’ordre internacional existent i que treballa en la desdolarització de les seves economies.
L’objectiu dels BRICS no és fer caure Occident –tot i que a Rússia no li faria res–, sinó alçar-se en la plataforma que permeti als països en desenvolupament participar en la governança global. Volen un ordre internacional més just, inclusiu i sostenible, en què obtinguin més beneficis d’unes relacions comercials que tradicionalment ha explotat Occident. Se senten avalats pels 134 països que s’insereixen en el que es coneix com a Sud Global.
Es presenten com la maquinària econòmica que mou el món des de la crisi del 2008. Mentre que en relació amb la totalitat mundial el PIB conjunt del G7 (els EUA, el Japó, Canadà, Alemanya, el Regne Unit, França i Itàlia) baixa –el 1975, quan es va crear, suposava el 70% i ara és el 45%–, els BRICS, en aquestes cinc dècades, han passat de la insignificança a sumar un terç de l’economia global per paritat de poder adquisitiu. En població, el G7 representa el 10% de la mundial davant els BRICS, que voregen el 50% dels habitants del planeta.
El més important, però, no són aquestes xifres sinó la capacitat dels BRICS per estendre el seu missatge i atraure’s al Sud Global. Defensen la inclusió econòmica i l’autonomia estratègica, la innovació financera per alleujar el farcell del deute que tenalla nombrosos països i la pau. Tot això embolcallat en l’edulcorant de la no ingerència en els assumptes interns dels països i alliberat del messianisme occidental sobre la defensa dels valors (occidentals) i la democràcia.
Convençuts que el vestit occidental s’ha quedat estret i obsolet, els BRICS s’ofereixen com una plataforma oberta (segons el seu portaveu, hi ha 30 països que han demanat oficialment ingressar-hi) per crear unes regles paral·leles a les existents per impulsar un desenvolupament que arribi fins a l’últim país del món i critiquen Occident per no permetre canviar-les. Fins ara, veuen l’enorme disparitat dels seus sistemes polítics, econòmics i socials com un al·licient positiu. Malgrat això, l’ampliació a nou membres ja ha posat sobre la taula que les dificultats que tenia el grup quan eren cinc s’han multiplicat per tres. Alguns analistes afirmen que hi ha un clar risc que perdi efectivitat i influència, inclòs Jim O’Neill, president de Goldman Sachs i l’economista que el 2001 va crear l’acrònim BRIC (no hi va incloure a Sud-àfrica) dels emergents de ràpid creixement.
Rússia, que el mes passat va celebrar a Kazan la cimera dels BRICS, no va aconseguir obtenir el suport del grup per posar en marxa un sistema de pagament alternatiu, malgrat que tots van manifestar la necessitat de protegir-se d’eventuals sancions i de l’ús que està fent els EUA del dòlar com a arma política. La raó per la qual no es va aprovar el desenvolupament del nou sistema de pagament va ser que la majoria no van voler abandonar del tot el dòlar. Una cosa és estar disposat a reinventar-se i una altra llançar-se sense paracaigudes de l’avió nord-americà.
Governança global
Ja existeix Brics Pay, un sistema de pagaments internacionals en desenvolupament que podria ajudar a prevenir l’ús del dòlar com a arma. A més, el Nou Banc de Desenvolupament, que dirigeix l’expresidenta brasilera Dilma Rousseff, finançarà més projectes en monedes locals.
Tot i que la Xina i l’Índia pugnen per convertir-se en la veu del Sud Global, els que actuen com el seu altaveu en cooperació i desenvolupament són els BRICS. Estan íntimament units, amb iniciatives que fomenten l’establiment de zones de lliure comerç i parcs industrials, lluita contra la pobresa extrema, transició cap a l’energia verda i millora de les infraestructures.
En un món cada dia més fracturat, Occident no té més remei que deixar espai als BRICS en les institucions de la governança global. El seu desafiament a l’statu quo planteja interrogants sobre la seguretat global i emboca el món a un sistema multipolar en què Occident és el poder minvant.
