Els Reis i Ayuso, aquest poble
Paiporta, 10 días después de la tragedia /
Només el poble salva el poble. La frase ha fet fortuna davant el desastre catastròfic de la dana i la incompetència política, encara més catastròfica. Pocs dubtes queden ja del desgovern de la Generalitat Valenciana davant la ferocitat de les aigües. Un desgavell que ha elevat la xifra de morts a nivells insuportables. ¿El Govern de Sánchez podia haver fet més? Segurament. Ja hi haurà temps per depurar responsabilitats. El que és evident és que, durant dies, la gent dels pobles arrasats es va sentir sola, molt sola. Llavors va arribar una riuada de solidaritat ciutadana.
Analitzar l’esdevingut des de l’àmbit de la comunicació convida a la reflexió. En el PP, els papers van ser variats i canviants. Mazón va passar de l’agraïment al Govern central a un intent pueril de donar-li les culpes. Feijóo va començar atacant el Govern de Sánchez, però ràpidament va plegar veles. Cap dirigent del PP ha defensat la gestió del president valencià. ¿Com ho haurien de fer?
El PSOE va imposar una actitud no frontista i de col·laboració. Tot i que cal preguntar-se si aquesta col·laboració hauria sigut més insistent, entusiasta i estreta en cas que la Generalitat valenciana hagués estat en mans socialistes. En qualsevol cas, una campanya de desinformació interessada i un magma de notícies falses va situar Pedro Sánchez en el centre de les crítiques. La fúria descarregada en la seva esquena i en el seu cotxe il·lustra l’odi que genera la seva figura en part de la ciutadania.
Anem a aquest episodi. Promoguda per la casa reial, la visita a Paiporta tenia tots els números d’acabar com va acabar, en un greu aldarull. Perquè la ultradreta atiava. Però sobretot perquè el terrible abandonament havia generat ràbia i impotència. Els Reis van aguantar i van protagonitzar el seu gran espot. Felip va abraçar els desconsolats i va donar alè i arguments. Letizia va plorar amb les víctimes. Van transmetre proximitat i empatia. Potser jugaven en camp contrari, però no tant: ningú podia culpar-los de la mala gestió. Sobre els disturbis, algunes veus de Podem van carregar contra la monarquia. Que malament saben llegir les emocions. Els mateixos que van saber donar esperança als abandonats per la crisi econòmica, ara s’han oblidat d’agafar les pales.
Són molts els interessats a convertir el PP i el PSOE en un mateix monstre incompetent i reptant. Populistes de diferents menes s’han escarrassat en la tasca. Alguns han quedat en entredit, potser l’únic positiu de tant dolor. Però hi ha un personatge que sí que ha aconseguit mantenir-se al marge de la taca. Una persona que, cosa rara en ella, va callar durant dies per, més tard, referir-se a la tragèdia amb veu entretallada i llàgrimes davant les càmeres: Isabel Díaz Ayuso. La política espanyola que, probablement, millor sap surfejar en l’onada populista que recorre el món.
Només el poble salva al poble, s’ha pogut sentir aquests dies. Un lema aparentment bonic i terriblement perillós. Davant la dana, la monarquia i Ayuso són els que millor han sabut vestir-se de poble. Trasbalsador.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
