Voler o no voler

1
Es llegeix en minuts
Voler o no voler

EP

"En tots els matrimonis se cedeix. ¿Què faràs: posar tots els homes majors de 60 anys a la presó?". La frase, llançada enmig d’una reunió familiar, no suscita cap rebuig; més aviat una paleta de mirades i silencis, entre còmplices i comprensius. Ningú s’escandalitza perquè es dona per fet que, si en un matrimoni a l’home se li desborda la fam sexual, allà ha d’estar la dona: a peu de canó. Mai més ben dit. ¿Consentiment? No, submissió. La nefasta reflexió posada entre cometes que encapçala aquest article apareix en una sèrie de televisió; o sigui, diríem que pot considerar-se ficció, però és real com la vida. Més d’un milió de dones admeten que han patit violència sexual en l’àmbit de la parella.

I d’aquesta realitat, tan punyent com poc comentada, parla Querer, la sèrie que ha dirigit Alauda Ruiz de Azúa amb la sobrietat dels millors cronistes de la vida: els que no s’adornen. Querer no és cap exercici de dogmatisme feminista, sinó el resultat de posar la lupa en una història: la d’una família en què la denúncia d’una dona contra el seu marit, per violació, després de 30 anys casats, provoca un autèntic terratrèmol. Hi ha matisos en aquesta història; i racons. I arestes, contradiccions i paradoxes, com gairebé tot en la vida. Però la vida és elegir. Jo trio posar-me del costat de la Miren, meravellosament interpretada per Nagore Aranburu; tot i que no crec que l’ostracisme al qual la condemnen quasi tots –i totes– els que l’envolten, s’hauria de compensar després amb el linxament d’Iñigo, el seu marit, encarnat pel gran Pedro Casablanc. Ho dic perquè ja és casualitat que coincideixi el nom d’aquest personatge de ficció amb el d’algú que en la vida real acaba de patir una lapidació en tota regla. Iñigo Errejón compareix aquesta setmana davant la justícia. I serà la justícia la que determini si, a més de semblar un mascle tòxic, agressiu i irrespectuós amb les dones, és també un delinqüent. Però barrejar-ho tot amb afany inquisitorial no em sembla que sigui el camí. I crec que la Miren hi estaria d’acord.