Trump, amenaça dels migrants
Un dels motius immediats de preocupació derivats de la victòria de Donald Trump és el rumb que prendrà la seva gestió dels fluxos migratoris. El president electe s’ha referit en moltes ocasions a la realització de deportacions massives –va arribar a avaluar-les en un milió de persones–, ha parlat d’invasió estrangera i ha vinculat de manera generalitzada l’arribada d’immigrants sense papers a l’augment de la delinqüència. Però també ha posat èmfasi durant la campanya d’acabar el blindatge de la frontera amb Mèxic, que ha sigu respectada per l’Administració de Joe Biden en el seu estat actual.
La veritat és que des del 2007 ha disminuït la xifra del que Trump anomena com a migrants il·legals, quan van arribar a 12,2 milions, i és un fet que la població censada dels Estats Units nascuda a l’exterior suma prop de 48 milions de persones, equivalent a més del 14% de la població total del país. Els estudis demogràfics més recents estimen que el 2040, a causa de la caiguda de la natalitat, les defuncions superaran per primera vegada els naixements i avancen que, per evitar que aquesta situació repercuteixi a llarg termini en l’economia, és precís mantenir actius fluxos migratoris que la compensin. Cal suposar que Trump coneix aquest diagnòstic dels experts, però, tot i així, sembla disposat a portar a la pràctica el seu programa. Serà un dels primers punts en què es comprovarà la distància entre els seus exabruptes de campanya i la seva tasca de govern real, si és que realment existeix aquesta distància. El privilegi executiu i les majories que disposarà ho permetran sense més traves.
Així amenaça Trump de provocar un drama humà en col·lectius extremadament vulnerables que fugen de la pobresa, la persecució política i els efectes del canvi climàtic. Entre els riscos inherents al propòsit de Trump, una gestió expeditiva de la immigració pot significar un enrariment immediat de la relació amb Mèxic, exportador tradicional de mà d’obra cap al nord i última etapa per als corrents migratoris procedents de l’Amèrica Central i del Carib abans d’intentar el salt als EUA. Els governs de Colòmbia –afronta un greu problema amb l’arribada massiva de veneçolans–, Xile i el Brasil han manifestat la seva inquietud pels plans de Trump, aclamats pels seus seguidors i amb un gran poder de contaminació perquè l’extrema dreta els assumeixi com a propis a tot arreu.
És improbable que el bloqueig de la immigració de Trump tingui a Europa un reflex immediat. Només un percentatge mínim dels que intenten entrar avui als Estats Units està en condicions d’afrontar el repte econòmic i logístic de trobar col·locació a Europa, a menys que tinguin aquí vincles familiars. Per més penosa que sigui la ruta fins al nord de Mèxic, res és comparable a disposar dels mitjans per buscar un destí alternatiu. El que sí que es pot témer és que l’auge dels partits ultres aprofiti l’arribada de Trump a la Casa Blanca per impugnar l’acord migratori de la Unió Europea del mes d’abril i incentivar mesures de l’estil de les que pretén aplicar Giorgia Meloni, encaminades a consagrar la fortalesa Europa i a exportar migrants fora dels límits de la UE. Un enfocament del problema no tan allunyat, en matèria de respecte pels drets humans, del que Trump pretén activar.
