Burocràcia i corrupció

Tot l’anterior, tot i que sembli lògic, és una ingenuïtat gegant, per no dir una solemne estupidesa. De fet, aquesta burocràcia abusiva ajuda molt eficaçment el corrupte, que pot fer el que li doni la gana encobrint els seus delictes amb una documentació perfectament emplenada, que farà que passi desapercebuda l’acció criminal. Haurà disposat il·legítimament de diners per a finalitats personals, però emplenant eficientment tota la documentació amb centenars de dades inútils que li permetran aparèixer com un bon gestor. Quan es presenti a una convocatòria pública, presentarà tots els escrits i informes que li requereixin, i complirà –en aparença– tots els requisits de qualitat que li exigeixi la legislació, i que solen ser també d’emplenament burocràtic. Fins i tot en els processos en què, d’una manera o una altra, es valori el seu curriculum vitae, farà tot el possible per tenir totes les publicacions, estades a l’estranger, conferències, experiència laboral, etcètera, que se li requereixin, sense que ningú detecti, en una simple conversa amb una persona, que és un perfecte analfabet en la matèria en què teòricament és expert. Està passant ja a les universitats espanyoles, i en part en les italianes, com a conseqüència dels sistemes d’avaluació.

D’aquesta manera, es malgasten moltíssims diners que semblen estar ben invertits simplement perquè compleix tots els passos burocràtics i venen adornats amb tota la documentació que s’exigeix, que és falsària. Per posar només dos exemples del meu àmbit, es considera que un article científic és òptim si es publica en una revista de qualitat i té una extensió de més de 20 pàgines. Que la revista hagi decidit publicar una porqueria científica per amistat amb el consell de redacció –o amb algun avaluador–, simplement no es pren en consideració. Si qui gasta diners públics és el titular d’una subvenció concedida per alguna institució pública amb criteris novament –i profundament– burocràtics, els diners estaran ben gastats si s’emplena tota la documentació, tot i que l’activitat prevista serveixi només al gust del titular del projecte, i no a la societat.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

S’hauria de començar a recordar que la burocràcia va néixer –sembla ser que a la Xina– com a manera d’ordenar el treball en una administració, és a dir, perquè reglamentant els procediments fos més fàcil classificar les tasques i aconseguir que es portessin a terme sempre de la mateixa manera i, per tant, amb garanties d’un òptim resultat final. També era una manera que els ciutadans entenguessin què havia fet una autoritat amb les seves vides, explicant-los l’ocorregut. Així és com trobem en el món mesopotàmic sentències que tenen ni més ni menys que quatre mil anys d’antiguitat.

No obstant, quan es dissenya la burocràcia, és necessari, en primer lloc, respectar un espai de confiança, i no partir de la base que tothom es corromp, o que no ho farà per omplir mil papers. Les actuacions d’una empresa pública o privada sempre són revisables a posteriori reconstruint els perquès de les decisions si sorgeix un problema. No és tan difícil si s’entén el que es pretenia amb aquella decisió i es té clar el seu objectiu legítim. I en segon i últim lloc, aquells que construeixen aquests formularis han de tenir summa cura en què siguin únics, brevíssims i continguin només l’estrictament essencial per identificar l’acte i motivar breument la seva raó. Totes les altres coses, no només són supèrflues, sinó que només serveixen per amargar inútilment la vida de les persones.