L’Estat surt al rescat

La resposta de l’Estat està, doncs, d’acord amb la magnitud del desastre. Caldrà, per descomptat, fer un seguiment exhaustiu de l’aplicació d’aquestes mesures per vigilar que arriben a tot aquell que les necessita. I és difícil calcular quin serà el volum final dels plans que es posin en marxa, a escala nacional i europea, dels quals només estem en la fase inicial.

Però, quan es compleixen dues setmanes des de la catàstrofe, cal remarcar que s’ha fet present la fortalesa de les institucions democràtiques. Davant la manipulació que pretén el missatge repetit que "només el poble salva el poble", és el sistema de convivència que tots els espanyols ens hem donat i sostenim amb els nostres impostos el que, per fi, mostra la seva musculatura.

Sánchez va mirar ahir en tot moment de llançar un missatge d’unitat institucional i es va negar a respondre la successió de preguntes dels informadors que li demanaven que jutgés l’actuació de la Generalitat Valenciana, i també del seu propi Govern, en aquest dramàtic succés. Malgrat les preguntes directes que se li van plantejar sobre el cap del Consell, Carlos Mazón, va rebutjar criticar-lo, deixant per més endavant qualsevol opinió sobre el seu procedir. El president va recordar que totes les administracions, incloses per descomptat les autonòmiques, formen part de l’Estat i va felicitar els empleats públics de la Generalitat per la seva entrega.

Sigui sincera o estratègica, aquesta és la línia adequada a seguir per les autoritats polítiques. I passada l’emergència, també hauran de ser replantejades les estimacions de les zones amb un risc no assumible d’inundació, en funció de la nova realitat climàtica. Això hauria de tenir conseqüències en la planificació de desenvolupaments urbanístics i infraestructures, en la detecció d’aquelles que van ser creades sense tenir en compte el risc hidrològic i en la presa de les mesures que siguin necessàries com ha indicat el president de la Generalitat de Catalunya en relació amb els càmpings en zones inundables.

Hem criticat des de l’inici d’aquest penós episodi els enfrontaments, de vegades públics i d’altres soterrats, entre governs de diferent color i els líders que els representen, perquè aquest era un camí que només portava a deixar en el desemparament els ciutadans. I també hem censurat debats competencials que han estat alentint la mobilització, sobretot a l’hora de la prevenció, però també en el posterior socors. Els mecanismes de coordinació entre administracions hauran de ser revisats.

Però per això mateix és necessari aplaudir que es posin les necessitats dels afectats en el centre i exigir que no es torni a la lluita partidista, sense que per això es deixin de depurar les moltes responsabilitats que les inundacions han tret a la superfície.