En un lloc segur

Un dia va desaparèixer de la meva ciutat un empresari de la construcció i mai més es va saber d’ell. Van passar ja vint-i-cinc anys. Van intentar extorsionar la família, hi va haver un judici, ningú va resultar condemnat, fi, o gairebé fi. Circula la llegenda que el cadàver es troba als fonaments d’un viaducte. Em va venir a la ment la seva desaparició al tenir notícia de la detenció d’un alt cap policial, i que durant el registre de la seva vivenda van descobrir 20 milions d’euros emparedats. Els dos successos, sense cap classe de relació, se’m van connectar al cap gràcies al ciment.

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

Però la poètica d’aquest material constructiu encara em va portar a un tercer lloc: Las consecuencias del amor, de Paolo Sorrentino. El protagonista de la pel·lícula, Titta de Girolamo, és un home solitari que fa vuit anys que viu en un hotelet suís, castigat per la màfia, que quan Titta era un broker li va confiar 250.000 milions de lires per invertir, i en un parell d’hores ho va perdre gairebé tot. Si bé li van perdonar la vida, el van condemnar a residir a l’hotel com un peó: cada setmana algú li entrega una enorme maleta plena de diners, que ha de dipositar en un banc. Al final, Titta mor submergit lentament en un contenidor de formigó acabat de fer, amb la tranquil·litat que ningú descobrirà el cos, i el crim quedarà impune.

Té alguna cosa el ciment, relacionat amb la seva duresa, que el fa un lloc segur. No sempre és fàcil recórrer-hi, ni, clar, n’hi ha necessitat. Amagar una cosa molt bé, i em refereixo a un objecte, que arribada l’hora qui sigui que el busqui no aconsegueixi trobar-lo, és una cosa que ens obsessiona en algun moment de la vida. Tots hem pretès ocultar alguna cosa als altres: una carta, un regal, un rellotge, una joia, un diari, un document, unes revistes, diners, una substància, un record d’una antiga relació... i mai hem estat del tot segurs del lloc. No hi ha en una casa l’amagatall perfecte, inabastable. Sempre acabes per pensar que algú el trobarà per casualitat. Una altra cosa si poguessis aixecar una doble paret amb ciment i maons.