¿Per què no dimitirà Mazón?

Però la dana, amb més de 200 morts, ho ha alterat tot. És una desgràcia tan forta que hauria sacsejat qualsevol president. Però Mazón ha aconseguit una acumulació d’errors. L’ensenyament bàsic de la Generalitat no va suspendre classes, però hi va haver universitats que sí. Un retard greu a comunicar l’alarma amb una consellera, Salomé Prados, que va dir no saber que es podia alertar pels mòbils. Finalment, ell mateix, que va acudir amb un gran retard a la reunió de crisi convocada, que no va explicar les raons i que, dies després, va dir que estava en un llarg dinar de feina per canviar la direcció de la televisió valenciana.

Massa. Jordi Basté ho ha resumit bé: "Mazón és un nàufrag agafat a un salvavides punxat". Hi ha una gran i justificada indignació –manifestació de protesta de 130.000 persones– i el primer acusat és Mazón. Però no dimitirà. Primer, perquè no vol. Segon, perquè per a Feijóo la seva dimissió també portaria problemes. Algú ha escrit que rellevar Mazón per María Jesús Catalá, l’alcaldessa de València, més pròxima a Gènova, aconseguiria cremar els dos. I forçar la dimissió de Mazón, contra la seva voluntat, seria complicat.

A més ¿com gestionar el relleu? Mazón va ser president sense majoria, gràcies als 13 diputats de Vox. Però, des d’aleshores, Vox ha trencat els governs autonòmics amb el PP per exhibir duresa contra la immigració. És una aposta forta d’Abascal que a sobre ara se sent, com tota l’extrema dreta, en "el corrent de la història" per la victòria de Trump. Pactar amb Vox un substitut amb l’actual parlament seria endimoniat. Vox exigiria molt. I potser a nivell estatal. Si el PP cedeix, malament. Però una abstenció de Vox podria fer que el candidat socialista fos elegit en segona votació, sense majoria i amb el suport de Compromís.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

La dimissió de Mazón exigiria un difícil pacte amb Abascal. I unes noves eleccions es podrien perdre. Així, Mazón anunciarà dijous un pla de xoc i culparà el Govern de Madrid tot el que pugui, però no dimitirà. Això sí, remodelarà el seu Govern i farà caure algun cap. I Feijóo insistirà a culpar Sánchez. Diu –contra Mazón– que hauria d’haver declarat l’emergència nacional i assumit la direcció de l’operatiu.

I el PPE complicará el nomenament de Teresa Ribera com a vicepresidenta de la Comissió Europea. És difícil que vagi a fons, perquè necessita el suport socialista per a altres comissaris, però… I pujarà la pressió sobre Sánchez. La política enfangada per partida doble: el fang a València i la guerra PP-PSOE. Esperem, com a mínim, que aquest espectacle no dificulti l’ajuda als afectats i a les zones damnificades.